da en grand om ghè semper argota de 'mparà po a quand che el fa sito
|
daga en urden a 'na biblioteca l'è en modo silensius de fa el critico
|
daga sult a togg e la to us a poc. Sculta el penser de togg ma pensa den per te
|
dai fumadur ghè de emparà la toleransa: gho amò de sintì argù che el gabès argota de dì contra a chej che i fuma mja
|
dal ervel, ul che al ervel i ve i piaser, le gioie, le risde e le bautude, e sul del servel i ve i dulur e i dipiaer
|
de continuo i nas i fagg, che i fa confusiù so le teorie
|
de fat sa sa sul quand che ga sa mia; l'è sul col saì che l’vé el döbe
|
De sicur el tot l'è infinit
|
de sicur ga pol eser en laur platonico, ma sul tra moer e marito
|
de sicur so mat: però, se el so mja, né j oter I garès de eser liber
|
de solit dise sempre cvhel che pense del bù. Ma ‘ncò lìè dientat en erur perché ghè el rischio de eser mia intindich giosch
|
de spès empisà 'n cerino el val de piò che malediser el scur
|
de spès en fa el bé per pò fa del mal sensa che nisù al dìghes nient
|
de spès, l'unic laur che el te en om de luntà da chel che el vol, l'è la oja de pruà, la forsa de creder che el sabès pusìbil
|
de toch i laur strani del seso, el piò uriginal l'è mia fal
|
de togg i laur che i ghe sta ados a j om, la tirannia de la ciesa l'è la piò brota
|
de togg i laur che la sagesa la te dà per fa la eta prope bela, el piò grand l'è de iga l'amicisia
|
de togg i laur, elpiò sicur l'è el dobe
|
de 'na cità ta set mja cuntet per le set o le setantaset meraveglia che la gà, ma per la risposta che la troa a 'na tò dumanda
|
dedré a en cinico ghè en idealista che el ghè restat mal
|
definì 'na parola l'è cumpagn de ciapà en barbèl che el vula
|
dei laur stupich de la zuentù, mé despiàs mja de ile fade ma de pudile piò fa
|
democrasia l'è el nom che en ga dà a la zet tote le olte che la ghe serf
|
democrasia: se mja puidit fa che che che l'è giot l'è fort e alura el se fat che chel che l'è fort l'è giost
|
dempertòt, se empara argot sol da chei che ta ga olèt bé
|
demustrà che go resù el vulares dì che podares iga tort
|
desidere sul ig mja desideri
|
dì amicisia el vol dì entindis subit e recurdà, che l'è cumpagn de dì fedeltà
|
dì la erità da ‘mpustur el sarès de creder mia de galantòm
|
dientà egg l'è el laur che piò el sorprend en de la eta de en om
|
dientòm sior co le nostre diferènse
|
diga de se a tot e a togg l'è cumpagn de mja esega
|
Dio el ga fat l'om, pò el ghè sumet mja trop sul e isé el gà miti a fianc na fomna per fal sintì amò piò spirdit
|
Dio, cumpagn de 'na vergula, el pol cambià tot
|
disom che la libertà l'è argot de mja trop ciàr. Ma se la manca la sa sent bé la so mancansa
|
distrais el vol quase semper dì cambbià la maniera de nuias
|
domanda mja aiuto de not. Podarest desedà i visì de cà
|
dopo de esega riat a faga fa brota figura a le virtù, chel secol ché ghè riat a faga fa la stesa fì a i vése
|
dopo de tre olte che j và en televiù, togg i cojò i dis la so e po chela d'j oter
|
dopra mai 'na parola che la sbes foresta, dificil o de la sciensa se ta podet dupran inotra
|
dopra mja le parole grose. le ol dì poc
|
dopre le parole de i oter sul che per eser piò ciàr quand che ma sa spieghe
|
drugàss, per en atleta, l'è cumpagn che per en politico robà o cuntà so bose. El se pol mja fa sensa
|
dumandaga e en emprenditur de fa mia i conch scundich lìè come diga al dentista de fat la fatura
|
dumandet se ta set cuntet e ta desmeteret de eserlo
|
dumandim mja de eser gentil, ma sul de fa cumpagn che el foses
|
dutur. Sét furtunada. I so alu bù i brila al sul e i so erur... i ve storach
|