Logos Multilingual Portal

Select Language

a b c d è e é f g h i ì j k l m n o p q r s t u v z

gà dé ésega argot che el và mja bé en del laurà, su de no i sior i ga sarès samò samach adòs
Mario Moreno (Cantinflas)
ga ol chi a scrieer en leber? el brot l'è lisìl
Gesualdo Bufalino
ga ol el to nemis e el to amis ensema per fat mal del bù: el prim el te parla ré, el second tal ve a dì
Mark Twain
ga ole be a le fomne, ma le stime mja
Charlie Chaplin
ga so nient de chel che j scrif al de de encò. Da tat i me cuntempurare j'è i greci
Jorge Luis Borges
garò mau nien che el sabès me piò del chel che so stat atento a dà
Lucius Annaeus Seneca
ghè argot en chel che disom?
George Steiner
ghè de i pais che j è poaregg ma che i pudaress caasela den per lur, ma per furtuna ghè le multinasiunai che le pol mja fa a meno de sacrificas per lur
Anónimo
ghè de le olte che la violensa e el omicidio (che l'è la violnesa piò granda) i dienta lé de tucà
Roberto Bolaño
ghè de le olte che le parole piò brote i'è chele piò bune
Anónimo
ghè de le porte al mar che le se derf sul che con le parole
Rafael Alberti
ghè de stupis che en endovino el sa metes mja a rider en del veder en oter endovino
Marcus Tullius Cicero
ghè di suris che j'è mia de cuntentesa, ma j'è 'na manera de pianser con en pit de bù
Gabriela Mistral
ghè do manier per cunquistà en pais e rindil schiavo: o co la spada o col debet
John Adams
ghè do maniere dafa e televisù: 'na televisù enteligente, che la fa la zet dificil de guernà; e la televisù stupida che la fa so zet buona de fas guernà
Jean Guéhenno
ghè dò qualità de òm, chej giösch e chej mia giösch. A catò fò jè chej giösch
Oscar Wilde
ghè du modi de eser felici: fa i stupich o eser stupech
Enrique Jardiel Poncela
ghè en moment che per fà tacà turna argot ta ghe te riscià de perder tot
Isabelle Adjani
ghè en momento bel asé che el segna la part mejur de la eta, ce piò so sa pol mia ndà. E el strano l' che chesta estasi la ria qaund che ta set piò vif, ma ta sa nincorset mja de viver
Jack London
ghè en sac de bose en del mond e el brot l'è che la metà j'è ere
Winston Churchill
ghè en sul bé, saì, e 'n sul mal, l'ignoransa
Socrates
ghè en sul modo de ensegnà la responsabilità: dan giòna
Kenneth Blanchard
ghè fedeltà quand che l'amur l'è piò fort de l'istinto
Paul Carvel
ghè gioia en dìi bosk endoe nisù lìè mai stat, sa sta bé so de 'na spiagia sensa nisù, ghè la eta isì al profond del mar endoe nisù l'è mai riat, ghèmusica en del so rumur; me ame mia de meno l'om, ma la Natura de piò
Lord Byron
ghè laur che l'è piò fasil fa suemà pusibij che giosgg
Nicolas de Chamfort
ghè laur de mja fa gnè del de gne de not, gnè per mar gnè per tera, cumpagn de la guera
Gianni Rodari
ghè maj stada 'na pas catia o 'na guera buna
Benjamin Franklin
ghè mia amur se no ta stet mia bè o se ta fet mia sta mal
Henri François-Joseph de Régnier
ghè mja amur batit vià
Miguel de Cervantes
ghè mja diferensa tra leser e eser curius
Pascal Quignard
ghè mja dò persune che le lèses el stès leber
Edmund Wilson
ghè mja dobe che el svelop pusibil l'è giona de le idee più disastruse
Nicholas Georgescu-Roegen
ghè mja duer che a desmentega facilmente cumpagn che chel de eser cuntegg
Robert Louis Stevenson
ghè mja en gioc pià nobil e utile dle disiunare. El serf per i scitì de sic agn e, con en po'de furtuna, per i scritur fina ai sent'agn
Gabriel García Márquez
ghé mja en goerno che el staghes en pé se ga mja 'n upusisiù forta bé
Benjamin Disraeli
ghé mja en idea isé strampalada che en filosofo el saghes mja bù e dila
Marcus Tullius Cicero
ghé mja en principio e 'na fì, ghè sul che la pasiù enfinta per la eta
Federico Fellini
ghè mja felicità se la ghè mja liberta né ghè liberta se ghé mja curàs
Pericles
ghè mja giù isé stupi che la ghe piases la guera: en pas j'è fioj che i sotra i pader; en guera j'è i paderche i sotra i fioj
Herodotus
ghè mja idee che le è trop de onda, ma sul momneti che se ga de esr bù de spetà
Jean Monnet
ghè mja mejiur envestimento per 'na comunità che mitiga el lat deter en di popi
Winston Churchill
ghè mja né om né erbe catje ghè i cultiadur catif
Victor Hugo
ghè mja regole: ogne om l'è 'n ecesiù a ne les che la ghà mja
Fernando Pessoa
ghé mja religiù moderate, le religiù j'è semper stade cutra la rezù
Patrick Emin
ghè mólte maniere de rià, chèla pió bèla l è mia parter
Ennio Flaiano
ghè na sula les per i politici: quand che ta set al goerno di' mja i stes laur che ta disiet quand che ta seret a l'upusisiù. Ta sa truerest a duì fa chel che i oter i ga pensat che el foses empusibil
John Galsworthy
ghé na sula maniera de salvas e sta den per te e l'è de ufindì togg, a parter da chej che ta ga olet bé
Emil Cioran
ghe nè mja de fioi bastardi, de bastardi ghe sul i genitur
Leon R. Yankwich
ghè nien che podarès eser piò sporc de na guèra de niscust
Susan Sontag
ghè nient al mond che el sa podes paragunà a la dedisiù de 'na moer; l'è en laur che nisù om spusat al conoses
Oscar Wilde
ghé nient de catif se en sentiner de om d'afari j ga decidit che l'è giost
Andrew Young
ghé nient de piò brot che la rezù quand che la sta mja de la nostra banda
George Savile
ghè niente de piò difisil che resister a quand che i ta fa 'na sviolinada
Arnold Lobel
ghè nigot che sa pol mja fa per chi el ga mja de fal
A.H. Weiler
ghè nigot dat fò isé bé cumpagn de la resù: togg i pensa de ighèn asé
René Descartes
ghè nisùpegiur de chej che i va engiro a fa del be
Mandell Creighton
ghè n'arma piò brota amò de la calunia: la verità
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
ghe ol tat, tat tép per eser zuegn
Pablo Picasso
ghè om che i ga i caèj che i deènta bianc, ma el cor el resta semper frèsc, e zuèn e el bat sèmper co la stesa forsa per i laur bej e bù
Ludoviko Zamenhof
ghè parole che le sares de duprà 'na olta sula
François-René de Chateaubriand
ghè persune che le sa tot, ma chèsto l'è tot chel che le sa
Niccolò Machiavelli
ghè poc laur che i sta ferem cumpagn de l'atacamento dei politici a le idee che j'è sirvide a fai cumandà
John Kenneth Galbraith
ghé sarès de fa del bé piotost che pensà de sta bè: sa finarès, isé, po a per sta mej
Alessandro Manzoni
ghé sares en sul dobe per la filosofia: chel de cupàs
Albert Camus
ghé sarès tagg laùr de batèr vià, se fusares mja per la pora che argù j a catès sò
Oscar Wilde
ghé semper argot de mat en de l'amur, ma ghè pò a semper en pò de rasù en de la folia
Friedrich Wilhelm Nietzsche
ghè sèmper dù resù per fà argòta: giona onèsta e l'otra chèla éra
John Pierpont Morgan
ghè semper 'na maniera giosta e giona sbajada echela mja giosta la sume semper la meliura
George Moore
ghè sét isè poeareta che la ga sul che i solch
Anonymous
ghè studius che i laura per riempiga el co a la zet e studius che i se da de fa per udaghel. Chei che i la oda j'è de piò
Carl William Brown
ghé sul ce en suceso er: vivì la eta come ta par a te
Christopher Morley
ghè sul che en laur pegiur che fa parlà de se stes: fa mja parlà de se stes
Oscar Wilde
ghè sul che 'n avarisia che la pol sta e l'è chela de le parole
Constancio Vigil
ghè tate de chel lès, che nisù el po ésér sicur de mia ‘gni empicat
Napoleon Bonaparte
ghè tre laur che desmenteghe semper: i nom, le face... e la tersa ma sa la so desmentegada
Italo Svevo
Ghè zet che la pagares per indis
Victor Hugo
ghè 'n energia piò neta del sul e iò renovabile del vét: l'è chela ch en fa a meno de doprà
Arthur H. Rosenfeld
ghè 'na maniera per descuvrì se en om l'è onesto: dumandaghèl. Se el dis de sé, l'è mars
Groucho Marx
ghè 'na sula foza per reduser l'uso de le droghe: di' che sa pol doprale
Gary Becker
ghera nient de dì soi so progeti: i era ciar. El ulia sul che traga vià a na fomna tot chel che la ghera col spusala
Henry Fielding
gif de eser sentii con chei che encuntrif en del salì: i truaregg chi lé pò an del turnà so
Wilson Mizner
gif mja de doprà la parola foresta "ideali"; en ghe na giona giosta en de la nostra lengua: bose
Henrik Ibsen
giona de le felicità de la eta l'è l'amcisia e giona de le felicità de la eta l'è iga argù de diga na cunfidensa
Alessandro Manzoni
giù che el less leber mja bù el ga nient de piò de giù che el sa mja leser
Mark Twain
gïù che el se cüra de i laùr de püblicà el sépara el fuirmentù de la pula e el stampa la pula
Adlai Stevenson
giù de i vantagi del piaser sol duiur, l'è che al piase ta ga podet dì basta
Ugo Ojetti
giù dei laur piò brogg en de la eta l'è iga en del cor parole che ta set mja bù de dì
James Earl Jones
giù el vend mja la tera en do che el sta la sò zet
Tashunka Witko
giù l'è mja chèl che lìè per chèl che el ga scriit, ma per chèl che el gà lisit
Jorge Luis Borges
giù l'è piò ero se el sumea de piò a l'idea che el se sera ensomiat de lù medesimo
Pedro Almodóvar
giù sul l'è mai mat; ma j'è semper magg la set, i grupi e i tép
Friedrich Wilhelm Nietzsche
giudica maj en leber dal so cinema
J.W. Eagan
gli italiani j'è i piò brai a daga socorso a chej che i vèns
Ennio Flaiano
gné en perito al pol conoser en stupid, se el fa sito
Alonso de Ercilla y Zuñiga
go amat, so stata amat, el sul el gà caresta la me facia. Eta, ta ma deet nient! Eta, en s'è a post!
Amado Nervo
gó bisògn che gà sabès bisògn de mé
Anónimo
gó bisògn de pruà per mé mader chel che respèt che sa próper en ideale
Anne Frank
go capit chesto: togg j om j'è magg
Quintus Horatius Flaccus
go ciapat de l'alcol piò che chel che l'alcol el ga ciapat de me
Winston Churchill
go de 'ndaga ré, so el sò capo
Alexandre Auguste Ledru-Rollin
gó dèsmitit dé studà sul quand che so ‘ndat a scöla
George Bernard Shaw
go deter de me en pes tremendo: chel de le richese che go mja dat ai oter
Rabindranath Tagore
go emparat a scola tot chel che so mja
Ennio Flaiano
go emparat che la eta la al nient e nient el val 'na eta
André Malraux
go enturen pregg che i sugheta a di che el so mond l'è mja che ma che i sugheta a raspà tot chel che i pol
Napoleon Bonaparte
go est la sciensa, che adoraee, distrusì le civiltà che pensae bune
Charles Lindbergh
go fat el pecat pegiur: so mja stat felice
Jorge Luis Borges
go fat en acorde col tep: lù el ma cor mja ré, ma ga scape mja e en dé en sa ancuntrarà
Mario Lago
gò gösch sèmplici: só cùntèt del mej
Oscar Wilde
go it bisògn de quindès agn per capì che sere mja en brao scritùr, ma go mja pudit lasà stà, perché sere zamò dientàt famùs
Robert Benchley
go mai pirmitit che la scola la sa metises en mes a la me educaùsi
Mark Twain
go mja pora de la catieria di catif, ma del tazer de i bù
Martin Luther King
go mja tép de iga frèsa
John Wesley
go pasat la eta a confermà la regola
Sacha Guitry
go prope pora che i giudei i sabes cumpagn de togg j oter diserdeagg: 'na olta che i sarà en sima i sarà catiff cumpgna che j'era j oter quand che lur i staa sota
Harry S. Truman
go scriit na letera isé longa perché go mja it el tép de fala piò curta
Blaise Pascal
go semper pensat che se ghé en posto endoe sa pudares mja parlà de rasa, chel l'è l'Italia: le noste none le ga it trope ucasiù de diirtis
Enzo Biagi
go semper vivit isé de iga tresènt mila rimorsi ma 'gné en rimpianto
Fabrizio De André
go ulit la perfesiù e go ruinat chel che 'ndaa bé
Claude Monet
go 'na memoria buna per desmentegà
Robert Louis Stevenson
grand? maj!
Pier Paolo Pasolini