Logos Multilingual Portal

Select Language

a b c d è e é f g h i ì j k l m n o p q r s t u v z

sa capes che ta ga set mja i laur quand che ta dopret trope parole
Ezra Pound
sa den per so cont l'è bel, ma sa ga de bisogn de argù che ga disa che l'è bel
Honoré de Balzac
sa dis che coj solgg sa cupra tot. Ta compret de majà, ma mja la fam; ta compret le medizine ma mja la slut; ta se ciapet i stremass bù, ma mia la son; ta toet el saì, ma mja el capì; ta ciapet el sumeà, ma mja el sta be; ta se compret el diertimento ma mja el piaser; ta se tegnet le conoscense, ma mja j amiss; ta ghet i serf ma mja la fedeltà; ta se toet i caej griss, ma mja el rispetto; ta se ciapet en per de dé bu, ma mja la pas. Coi solgg ta ghe riet a ciapà la scorsa ma mai el frot o l'armì. A chej, i solgg i ghe ria mja
Arne Garborg
sa dis che lèser el fa scapà i presuner da la realtà
Stanislaw Jerzy Lec
sa dis maj tate boze cumpagn che co le eleziù, en guera e dopo de iga pescat
Otto von Bismarck
sa dis niènt che el sabès mja stat zamò dit
Terentius
sa dusares semper eser ennamuragg. Per chesto sa gares mja de spusas
Oscar Wilde
sa enventa sul chel che se recorda
Alphonse Karr
sa fa come a riconoser 'n opera d'arte? Sa fa come a tola vià, ac per an mument sul, de la so critica, de chej che i la ol enterpretà, da chej che i la ol cupiò o distrusì, de la so fì de solitudine? Basta tradusìla
Roberto Bolaño
sa fa fadiga a faga capì i laur a giù che el ga en salare che el dipend del fato che jà capeses mja
Upton Sinclair
sa ga de eser enfedej, ma mai sleali
Gabriel García Márquez
sa ga de eser forgg bé per sta en per so cont
Pier Paolo Pasolini
sa ga de fa pasà i zuen: anca perché, se tai fét mja pasà, i pasa istèss
Luciano Lama
sa ga de sta scis coi desideri, che po i se pol realizà
Joanne Kathleen Rowling
sa ga de 'ndaga rè a la propria inclinasiù, ma mej e l'è en salida
André Gide
sa gha a dispusisiù dés minuch per ambià là 'n idea prima che la turnès en del mond di sogn
Richard Buckminster Fuller
sa ghé ria gné a tradusì en parole chel che se pensa
Friedrich Wilhelm Nietzsche
sa laura per iga tép libèr
Aristotle
sa òol mja macià 'n e-mail con de na lacrima
José Saramago
sa piàns de piò per le urasiù sudisfade che per le otre
Santa Teresa de Jesús
sa pol bè lasaga fa el stupi a giù per en ura, quand che j ge tagg che j'è stupigg per 'na eta e j desmet mja gné per en ura
Francisco de Quevedo y Villegas
sa pol embroià togg se la reclam lìè bela asé e se i solgg i'è tagg
Joseph Levine
sa pol esere a senestra de tot, ma mja del buon senso
Enzo Biagi
sa pol falì en mila modi, ma sa ga ries en giù sul
Aristotle
sa pol mja che i sciensiach i tortures j animaj; che i fases i so laur coi giornalisti e coi politici
Henrik Ibsen
sa pol mja eser cuntegg de fa nient se sa ga mja trop de fa
Jerome K. Jerome
sa pol perdunaga de tot al venetsimo secolo: dò guere e chel che le ga é ré, le corse de formula uno e le sfilade de moda, ma mja de iga scrificat el cine a la televisiù
Luigi Pintor
sa proibés tote le satire che el censùr el ghé rja a capì
Karl Kraus
sa respeta sul che i diriti umà de le persune giuridiche
Anónimo
sa ria mai isé de luntà cumpagn de quand sa sa mja endo che sè ré a na
Johann Wolfgang von Goethe
sa se gira en ture e, quand che sa desmet, ta borlet sò
Carmelo Bene
sa stenta amò a capì che sul se ta sediertet, ta ghét na passiù e ta ridet ta crest culturalmente
Dario Fo
sa traduz mja che che l'aututr el ga scriit, ma he che el entindia, l'è per chesto che i computer i pol mja traduzì
Anónimo
sabès generùs: lasa sta l'egoismo de i oter
Stanislaw Jerzy Lec
scrieer l'è semper scundì argota perché el sabes descuvrit
Italo Calvino
scrier l'è en modo de parlà sensa fas enteromper
Jules Renard
scrier poesie l'è come fa l'amur: ta saret mai se le tò piaser l'è po a de l'oter
Cesare Pavese
scrier 'na poesia dopo Auschwitz l'è 'n laur de barbari
Theodor W. Adorno
scundì la erità l'è dificil cumpagn che negala
Ernesto Che Guevara
scuprì en pais e ocupal j'è semper stagg istes laur
Samuel Johnson
sè a l'economia de mercat, no a la società de mercat
Lionel Jospin
sé al comercio de la cultura, no a la cultura del comercio
Anónimo
se campa 'na olta ula, ma se else fa bé, la pol bastà
Joe E. Lewis
se chel che fet el te pias, el sarà mai en laurà
Confucio
se disarès tot chel che pense, sares ai pilastrù e 'n galer. Sò, el sares isé per togg
Roberto Bolaño
se dò i se ol bé, la fines maj bé
Ernest Hemingway
se el garès mja memoria, l'om el ga sarès nigot e el farèsès niènt
Giacomo Leopardi
se el me resta amò argot de fà, l'è cumpagn che gabès fat nient
Caius Iulius Caesar
se el padrù el pol mja sta sensa el sciaf, chi dei dò l'è léber?
Albert Camus
se el sSignur el gares mja fat la fomna El gres fat gné el fiur
Victor Hugo
se el voto al cambiares argot, el dienters ilegale
Anonymous
Se en bancher el salta zo da la finestra, aga ré: lé i ghè i solgg
Robespierre
se en fusares bu de unis... quant isì el sareses el futuro
Ernesto Che Guevara
se en om el ga mja oja de batis per i so ideali o i so ideali i val nient o l'è lù che el val nient
Ezra Pound
se en serca el bé de i oter, en truarà el nost
Plato
se en sta al nomer de i morgg, chei che i fa le armi i è di sangg confront a chei che i fa so le paine
Silvio Garattini
se en vol cambià argota, en ga de ocupà le banhe e la televisù. Ghèmja notra pusibilità de rivolusionà i laur
Luciano Bianciardi
se en vol che le fineses le guere entra le zegg, en ga de ardage ré a 'n pensà de pas
Federico Mayor Zaragoza
se fa mja politica co la moral, ma gné sensa
André Malraux
se fa strategia en amur sul quand che sa s'è mja ennamuragg
Cesare Pavese
se fudarèses en imperatur, per prim laur fereses en disionario, per daga a ogni parola en significat
Confucio
sé gà de dà piò valur a 'n det che a 'n diamante
Miguel de Cervantes
se ghè de mes de j ostacoj, la strada piò curta tra do pugg l'è 'na curva
Bertolt Brecht
se ghè mja en prese de pagà, ghè mja gné el valur
Albert Einstein
se gif pora de sta den per vo, spusif mja
Anton Chekhov
se gli israeliani i vol mja pasà per nasisti i ga mja de cunpurtas de nasisti
Norman G. Finkelstein
se i genitur j'è brai, l'è 'na gran dote
Quintus Horatius Flaccus
se i republicà i ga dareses en taj al parlà mal di democratici, noter en la finires de dìla erità so de lur
Adlai Stevenson
se i to prensepe i te fa mja sta bé j'è sbaiagg
Robert Louis Stevenson
se i zuen i diserà de no, pò a la potente e misteriusa mafia la sparirà cumpagn de en brot sogn
Paolo Borsellino
se j vé a sercàm me a la matina, j vegnarà a sercò ò a la not
Angela Davis
se la cultura la dienta 'na merce, ghè nigot de strano che j la dientes pò a j om
Anonymous
se la zet la capeseres el pericolo de serte parole, i vocabolare i sarès en de le librerie con de 'na faseta rosa e la screta: 'el sciòpa... tratel bè!'
André Maurois
se le bose le te dà fastide, alura fa mja dumande
Anónimo
se libertà la ol dì argot, la ol dì el dirito de la zet de fas dì chel che la ol senter
George Orwell
se ma aidarif a capì chel che dise, val spiegarò mej
Antonio Machado
se marit e muer i staress mja ensema, i matrimoni i durarès de piò
Friedrich Wilhelm Nietzsche
se per salvà la éta de giù malat se pol dunà i organi, per salva la éta de giù che el mor de fam, sa pudares mja dunà le proteine?
Anónimo
se prope ta ghet de dì la erità, faj gregnò o i te coperà
Billy Wilder
se pudares scrieer la belesa di tò och
William Shakespeare
se sé dis che le sigarete le fa mal, perché sa proibes mja de indile?
Francesco Tavano
se sif fatlaisti, pudi faga chì?
Ann Edwards-Duff
se soporta mja la vanità di oter, perché la fa del mal a la nosta
François de La Rochefoucauld
se sta mai ré a chel che s'è samò fat; sa arda sèmper a chel che ghè de fa
Marie Curie
se stif mja atenti, el finirà che i giurnai i ve farà amà i upresur e i ve farà udià i opresi
Malcom X
se ta conoset bé l'argomento, le parole le egnarà
Marcus Porcius Cato
se ta diset la eritè, po ta sa pot desmentegà de tot
Mark Twain
se ta fét édèr de iga bisògn de argot, ta ciparét niènt. Per fa i solgg ta ghét de fa finta de ésèr sciòr
Alexander Dumas
se ta fét pasà argot, el ta sumearà prima supurtabìl e pò enifina nurmàl
Israel Zangwill
se ta ga riet, proa a eser pò savio d'j oter, ma dighel mja
Lord Chesterfield
se ta get mja cunusit la miseria ta ghet mja el giost gusto al luso
Charlie Chaplin
se ta ghet en talento, doprel en togg i modi. Scondel mja per chisà quand. Tegnel mia vià cumpagn de 'na crosta. Fal fo cumpagn che ta fusarest en milunare che el sa ol ruinà
Brendan Behan
se ta ghét fat so togg chei solgg, ta set stat stupid asé de ulij
Gilbert Keith Chesterton
se ta la desprèset, la eta la al tat
Heinrich von Kleist
se ta oletg nient, ta sarét l'om piò sior del mond
Miguel de Cervantes
se ta ot dientà en sior col scrier, scrif argot per la zet che quand che la less la mof la boca
Don Marquis
se ta ot fa cuntet in om, daga mja di laur, ma toga vià i desideri
Lucius Annaeus Seneca
se ta ot fa rider el Signur, contega sò i to progeti
Blaise Pascal
se ta ot gustà la virtù, en quac volta, fa pecat
Ugo Ojetti
se ta ot mja eder en stuped, el prim laur de fà l'è rumpe el to spegg
François Rabelais
se ta ot pensà al futuro, enmagina en stial sura de la facia de 'n om, per semper
George Orwell
se ta sa fidet de te, po a j oter i sa fidarà
Johann Wolfgang von Goethe
se ta sa spetet mja chel che pudares capità, el capeterà mai, tal truarest mja, dificil cuma l'è de fa saltà fo
Heraclitus
se ta set mja part del mesciulot ta set en precipitato
Steven Right
se ta set sicur de iga capit chel che el suced, alura ta set prope mja a posto
Walter F. Mondale
se ta vivet asè te edaret che ogni vitoria la deenterà na sconfita
Simone de Beauvoir
se toch i gares de studià le les, nisù el garès el tép de mia rispetale
Johann Wolfgang von Goethe
se t'à ot emparà, ensègna
Marcus Tullius Cicero
se 'na fomna la se arend, l'è sul perché la ga insit
Aldo Cammarota
se 'na fomna l'è istida mal la se nota subet. Se 'na fomna l'è istida bé sa et la fomna
Coco Chanel
se, per el viàs, ta ot truà amicisia, dulcèsa e poesia, portej con té
Georges Duhamel
sènsa prisù en sarèses de ésèr togg en cadene
Maurice Blanchot
sensa Saddam el mond l'è mej. Saresel come sensa Bush?
Anónimo
sensa tép e sensa solcc, la fantasia l'è sul en sogn
Charles Baudelaire
sentom sul che le dumande che en sa responder
Friedrich Wilhelm Nietzsche
separas de ‘n om perché ta ga olèt mja piò be’ l’è de stupech quase come spusas perché ta ga olèt be’
Zsa Zsa Gabor
serca el ridicul en togg i laur e tal truaret
Jules Renard
sercà el vol dì iga en scopo. Ma truà el vol di che se resta liberi, deergg e sensa en fì
Hermann Hesse
serca mja de camp per sèmper; ta ga rieret mai
George Bernard Shaw
sicome en politico el credt mai a chel che el dis, el se stupes quand che argù ghe da a trà
Charles De Gaulle
sicome la eta le come che l'è, se ensomia endeta
Paul Gauguin
sicome l'è en del cò de j om he le nas le guere,l'è nel cò d'j om he sa ga de costrueser la pas
UNESCO
silensio, perdio! J valses so la mà chej chi vol resuscità e i faghes en pas inach chej chi vol dientà sueign!
Nicanor Parra
sisona fomna la soporta en om che el zuga, la la fa sul se el vens semper
Thomas Dewar
sò ciarit de du laur: la bestia che l'è l'om e l'om che ghè en de la bestia
Flora Tristán
so comunista, per grasia del Signur
Jorge Amado
so decorde per la legalisasiù de tote le droghe. E sul perché la me pias mja la mafia
Manu Chao
so en ciapèl de chel che go encuntrat so la me via
Alfred Tennyson
so en om del me tep: go mai dit chel che ulie mja dì, ma mja semper go dit chel che ulie dì
Enzo Biagi
so mai isé ocupat come quando go niènt dé fa
Publius Cornelius Scipio Africanus
só miscredente perché Èl gà ardàt zó
Luis Buñuel
so mja pesimista, per come la ede me, reconoser de en doe el vé el mal l'è 'na forma de otimismo
Roberto Rossellini
so mja sul che en pacifista, so en pacifista atif: poront a cumbatèr per la pas
Albert Einstein
so mja zuen asé per saiga tot
Oscar Wilde
so scunvulsid de la legalisasiù del abord, perché pense, cumpgan de tagg oter. che sabes cumpagn de legalisà de cupà argù
Pier Paolo Pasolini
so sèmper stat empresiunat de le giraolte che i gà dé fà i fiom per pasà sota a toch i put
Beppe Grillo
so sta tera sa dienta mia scior per chel che sa guadegna, ma per chel che se rinuncia
Henry Ward Beecher
so stada sol lunare, ma so mai stada puntal
Marilyn Monroe
so ubligat a creder che Dio, che el m'a dat i sensi, la resù e el co, el volès che i dopres mja
Galileo Galilei
so 'nvidius de chej che j gà piò de setant'agn, perché i ghe ria semper a prupuniga a le fomne en amur per tota la eta
Oscar Wilde
som chel che majom
Ludwig Feuerbach
sopra tote leproprietàpriade ghé 'n ipoteca social
Giovanni Paolo II
sospetà de le parole l'è men danus che fidàsen trop
Vaclav Havel
sperom che i atleti "normai" che i ga ensìt a le olimpiadi de i handicapagg i se sabès mja drugagg
Anónimo
spès se lasa stà chi el gà tacat el foc, ma se punés chi el dà l'alarme
Nicolas de Chamfort
spèta mja el momènt giost: fal sò te
George Bernard Shaw
spetel chi l'unesco a dì che la tera l'è patrimon de l'umanità?
Anónimo
spusà na fomna che ta ga olet be e che la te ol be, l'è cumpagn de scumitì con le chi che per primo la mocherà le de ulis bé
Alfred Capus
spusas l'è la rezù per pò diursià
Groucho Marx
spuse: do persune che le conta so la stesa boza
Karen Durbin
sta atentoa chel che te penset: el sarà chel che ta diret... sta atento a le to parole: le sarà chel che ta faret... Bada a cel che ta fet: le sarà le tò abitudini... Cura le abitudini: le sarà el to carater. Curet del to carater: el sarà el to destino
Frank Outlaw
sta eda l'è en uspedal endoe i malagg i ga oia de cambià let
Charles Baudelaire
stà mal sènsa scainà l’è la sùla roba bèla de ‘mparà ‘n de’ la éta
Vincent Van Gogh
stèla: el modo piò doprat per ciamò en om o 'na fomna che ta se ricordt piò come i sa ciama
Oliver Herford
stì atenti a gli impulsi che vé per primi: j'è sèmper bù
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
stì atenti: chj de la sanità i pol fa mal a la salut
Ana López
stì atenti: Marx el tira amò el fiat
Nicanor Parra
stom en sema e ga sucederà nient
Simon Bolivar
storia: en resoconto mja ero de fagg mja emportanti fagg de re lader e de suldagg stuped
Ambrose Bierce
stupegg j'è chej che i ga mja capit quant che la metà la val piò del tot
Hesiod
sul che chej che j è ‘ndach al fond de nient i pol iga de le cunvinsiù
Emil Cioran
sul che chi al pol morer per la erità la la pol dì
José María Vargas Vila
sul che el silensio l'è grand, tot el rest l'è debuleza
Alfred de Vigny
sul che en laur el ma sconfond mai: le aparènse
Ugo Bernasconi
sul che i curagius i perduna. I codardi i perduna maj: j'è mja bù
Laurence Sterne
sul che i morgg i ghà el dirito de perdunà e i vif i ghà mja de desmèntegà
Chaim Herzog
sul che i mortgg i vèd la fì de la guera
Plato
Sul che i stupech j gà mja dobe. Ta set sicur? De sicur!
Luciano De Crescenzo
sul che j om granch i pol iga difech granch
François de La Rochefoucauld
sul che l'erur el gà de sustignis al goerno. La erità la sta en pé den per lé
Thomas Jefferson
sul che zo o zò de le scale sa encontra i re
Pier Paolo Pasolini
sul chej che i vens i pol dì quai che j'è stagg i crimen de guera
Garry Wills
sul chej tanto enfelici i pol cumpatì argù oter
Ludwig Wittgenstein
sul chèl che el se speta nient l'è del bù libèr
Andrew Young
sùl chèl che go pirdìt l’è l’mé per sèmper
Elisa Félix
sul chèl che se paga mja ‘l costa
Camillo Sbarbaro
sul quand che en sé dèsmentega de noter en fa laur che i se fa recurdà
Anonymous
sul se ta se ambiet so la strada del tramonto ta podet encuntrà el aurora
Mirco Stefanon
sul se tota la zet la sta atenta sa garantes el dumà de 'na società
Noam Chomsky
surid! I degg j'è mja fagg sul che per ringhià o sgangà
Man Ray
surprindìs, stupìs, l'è daga là a capì
José Ortega y Gasset