sa capes che ta ga set mja i laur quand che ta dopret trope parole
|
sa den per so cont l'è bel, ma sa ga de bisogn de argù che ga disa che l'è bel
|
sa dis che coj solgg sa cupra tot. Ta compret de majà, ma mja la fam; ta compret le medizine ma mja la slut; ta se ciapet i stremass bù, ma mia la son; ta toet el saì, ma mja el capì; ta ciapet el sumeà, ma mja el sta be; ta se compret el diertimento ma mja el piaser; ta se tegnet le conoscense, ma mja j amiss; ta ghet i serf ma mja la fedeltà; ta se toet i caej griss, ma mja el rispetto; ta se ciapet en per de dé bu, ma mja la pas. Coi solgg ta ghe riet a ciapà la scorsa ma mai el frot o l'armì. A chej, i solgg i ghe ria mja
|
sa dis che lèser el fa scapà i presuner da la realtà
|
sa dis maj tate boze cumpagn che co le eleziù, en guera e dopo de iga pescat
|
sa dis niènt che el sabès mja stat zamò dit
|
sa dusares semper eser ennamuragg. Per chesto sa gares mja de spusas
|
sa enventa sul chel che se recorda
|
sa fa come a riconoser 'n opera d'arte? Sa fa come a tola vià, ac per an mument sul, de la so critica, de chej che i la ol enterpretà, da chej che i la ol cupiò o distrusì, de la so fì de solitudine? Basta tradusìla
|
sa fa fadiga a faga capì i laur a giù che el ga en salare che el dipend del fato che jà capeses mja
|
sa ga de eser enfedej, ma mai sleali
|
sa ga de eser forgg bé per sta en per so cont
|
sa ga de fa pasà i zuen: anca perché, se tai fét mja pasà, i pasa istèss
|
sa ga de sta scis coi desideri, che po i se pol realizà
|
sa ga de 'ndaga rè a la propria inclinasiù, ma mej e l'è en salida
|
sa gha a dispusisiù dés minuch per ambià là 'n idea prima che la turnès en del mond di sogn
|
sa ghé ria gné a tradusì en parole chel che se pensa
|
sa laura per iga tép libèr
|
sa òol mja macià 'n e-mail con de na lacrima
|
sa piàns de piò per le urasiù sudisfade che per le otre
|
sa pol bè lasaga fa el stupi a giù per en ura, quand che j ge tagg che j'è stupigg per 'na eta e j desmet mja gné per en ura
|
sa pol embroià togg se la reclam lìè bela asé e se i solgg i'è tagg
|
sa pol esere a senestra de tot, ma mja del buon senso
|
sa pol falì en mila modi, ma sa ga ries en giù sul
|
sa pol mja che i sciensiach i tortures j animaj; che i fases i so laur coi giornalisti e coi politici
|
sa pol mja eser cuntegg de fa nient se sa ga mja trop de fa
|
sa pol perdunaga de tot al venetsimo secolo: dò guere e chel che le ga é ré, le corse de formula uno e le sfilade de moda, ma mja de iga scrificat el cine a la televisiù
|
sa proibés tote le satire che el censùr el ghé rja a capì
|
sa respeta sul che i diriti umà de le persune giuridiche
|
sa ria mai isé de luntà cumpagn de quand sa sa mja endo che sè ré a na
|
sa se gira en ture e, quand che sa desmet, ta borlet sò
|
sa stenta amò a capì che sul se ta sediertet, ta ghét na passiù e ta ridet ta crest culturalmente
|
sa traduz mja che che l'aututr el ga scriit, ma he che el entindia, l'è per chesto che i computer i pol mja traduzì
|
sabès generùs: lasa sta l'egoismo de i oter
|
scrieer l'è semper scundì argota perché el sabes descuvrit
|
scrier l'è en modo de parlà sensa fas enteromper
|
scrier poesie l'è come fa l'amur: ta saret mai se le tò piaser l'è po a de l'oter
|
scrier 'na poesia dopo Auschwitz l'è 'n laur de barbari
|
scundì la erità l'è dificil cumpagn che negala
|
scuprì en pais e ocupal j'è semper stagg istes laur
|
sè a l'economia de mercat, no a la società de mercat
|
sé al comercio de la cultura, no a la cultura del comercio
|
se campa 'na olta ula, ma se else fa bé, la pol bastà
|
se chel che fet el te pias, el sarà mai en laurà
|
se disarès tot chel che pense, sares ai pilastrù e 'n galer. Sò, el sares isé per togg
|
se dò i se ol bé, la fines maj bé
|
se el garès mja memoria, l'om el ga sarès nigot e el farèsès niènt
|
se el me resta amò argot de fà, l'è cumpagn che gabès fat nient
|
se el padrù el pol mja sta sensa el sciaf, chi dei dò l'è léber?
|
se el sSignur el gares mja fat la fomna El gres fat gné el fiur
|
se el voto al cambiares argot, el dienters ilegale
|
Se en bancher el salta zo da la finestra, aga ré: lé i ghè i solgg
|
se en fusares bu de unis... quant isì el sareses el futuro
|
se en om el ga mja oja de batis per i so ideali o i so ideali i val nient o l'è lù che el val nient
|
se en serca el bé de i oter, en truarà el nost
|
se en sta al nomer de i morgg, chei che i fa le armi i è di sangg confront a chei che i fa so le paine
|
se en vol cambià argota, en ga de ocupà le banhe e la televisù. Ghèmja notra pusibilità de rivolusionà i laur
|
se en vol che le fineses le guere entra le zegg, en ga de ardage ré a 'n pensà de pas
|
se fa mja politica co la moral, ma gné sensa
|
se fa strategia en amur sul quand che sa s'è mja ennamuragg
|
se fudarèses en imperatur, per prim laur fereses en disionario, per daga a ogni parola en significat
|
sé gà de dà piò valur a 'n det che a 'n diamante
|
se ghè de mes de j ostacoj, la strada piò curta tra do pugg l'è 'na curva
|
se ghè mja en prese de pagà, ghè mja gné el valur
|
se gif pora de sta den per vo, spusif mja
|
se gli israeliani i vol mja pasà per nasisti i ga mja de cunpurtas de nasisti
|
se i genitur j'è brai, l'è 'na gran dote
|
se i republicà i ga dareses en taj al parlà mal di democratici, noter en la finires de dìla erità so de lur
|
se i to prensepe i te fa mja sta bé j'è sbaiagg
|
se i zuen i diserà de no, pò a la potente e misteriusa mafia la sparirà cumpagn de en brot sogn
|
se j vé a sercàm me a la matina, j vegnarà a sercò ò a la not
|
se la cultura la dienta 'na merce, ghè nigot de strano che j la dientes pò a j om
|
se la zet la capeseres el pericolo de serte parole, i vocabolare i sarès en de le librerie con de 'na faseta rosa e la screta: 'el sciòpa... tratel bè!'
|
se le bose le te dà fastide, alura fa mja dumande
|
se libertà la ol dì argot, la ol dì el dirito de la zet de fas dì chel che la ol senter
|
se ma aidarif a capì chel che dise, val spiegarò mej
|
se marit e muer i staress mja ensema, i matrimoni i durarès de piò
|
se per salvà la éta de giù malat se pol dunà i organi, per salva la éta de giù che el mor de fam, sa pudares mja dunà le proteine?
|
se prope ta ghet de dì la erità, faj gregnò o i te coperà
|
se pudares scrieer la belesa di tò och
|
se sé dis che le sigarete le fa mal, perché sa proibes mja de indile?
|
se sif fatlaisti, pudi faga chì?
|
se soporta mja la vanità di oter, perché la fa del mal a la nosta
|
se sta mai ré a chel che s'è samò fat; sa arda sèmper a chel che ghè de fa
|
se stif mja atenti, el finirà che i giurnai i ve farà amà i upresur e i ve farà udià i opresi
|
se ta conoset bé l'argomento, le parole le egnarà
|
se ta diset la eritè, po ta sa pot desmentegà de tot
|
se ta fét édèr de iga bisògn de argot, ta ciparét niènt. Per fa i solgg ta ghét de fa finta de ésèr sciòr
|
se ta fét pasà argot, el ta sumearà prima supurtabìl e pò enifina nurmàl
|
se ta ga riet, proa a eser pò savio d'j oter, ma dighel mja
|
se ta get mja cunusit la miseria ta ghet mja el giost gusto al luso
|
se ta ghet en talento, doprel en togg i modi. Scondel mja per chisà quand. Tegnel mia vià cumpagn de 'na crosta. Fal fo cumpagn che ta fusarest en milunare che el sa ol ruinà
|
se ta ghét fat so togg chei solgg, ta set stat stupid asé de ulij
|
se ta la desprèset, la eta la al tat
|
se ta oletg nient, ta sarét l'om piò sior del mond
|
se ta ot dientà en sior col scrier, scrif argot per la zet che quand che la less la mof la boca
|
se ta ot fa cuntet in om, daga mja di laur, ma toga vià i desideri
|
se ta ot fa rider el Signur, contega sò i to progeti
|
se ta ot gustà la virtù, en quac volta, fa pecat
|
se ta ot mja eder en stuped, el prim laur de fà l'è rumpe el to spegg
|
se ta ot pensà al futuro, enmagina en stial sura de la facia de 'n om, per semper
|
se ta sa fidet de te, po a j oter i sa fidarà
|
se ta sa spetet mja chel che pudares capità, el capeterà mai, tal truarest mja, dificil cuma l'è de fa saltà fo
|
se ta set mja part del mesciulot ta set en precipitato
|
se ta set sicur de iga capit chel che el suced, alura ta set prope mja a posto
|
se ta vivet asè te edaret che ogni vitoria la deenterà na sconfita
|
se toch i gares de studià le les, nisù el garès el tép de mia rispetale
|
se t'à ot emparà, ensègna
|
se 'na fomna la se arend, l'è sul perché la ga insit
|
se 'na fomna l'è istida mal la se nota subet. Se 'na fomna l'è istida bé sa et la fomna
|
se, per el viàs, ta ot truà amicisia, dulcèsa e poesia, portej con té
|
sènsa prisù en sarèses de ésèr togg en cadene
|
sensa Saddam el mond l'è mej. Saresel come sensa Bush?
|
sensa tép e sensa solcc, la fantasia l'è sul en sogn
|
sentom sul che le dumande che en sa responder
|
separas de ‘n om perché ta ga olèt mja piò be’ l’è de stupech quase come spusas perché ta ga olèt be’
|
serca el ridicul en togg i laur e tal truaret
|
sercà el vol dì iga en scopo. Ma truà el vol di che se resta liberi, deergg e sensa en fì
|
serca mja de camp per sèmper; ta ga rieret mai
|
sicome en politico el credt mai a chel che el dis, el se stupes quand che argù ghe da a trà
|
sicome la eta le come che l'è, se ensomia endeta
|
sicome l'è en del cò de j om he le nas le guere,l'è nel cò d'j om he sa ga de costrueser la pas
|
silensio, perdio! J valses so la mà chej chi vol resuscità e i faghes en pas inach chej chi vol dientà sueign!
|
sisona fomna la soporta en om che el zuga, la la fa sul se el vens semper
|
sò ciarit de du laur: la bestia che l'è l'om e l'om che ghè en de la bestia
|
so comunista, per grasia del Signur
|
so decorde per la legalisasiù de tote le droghe. E sul perché la me pias mja la mafia
|
so en ciapèl de chel che go encuntrat so la me via
|
so en om del me tep: go mai dit chel che ulie mja dì, ma mja semper go dit chel che ulie dì
|
so mai isé ocupat come quando go niènt dé fa
|
só miscredente perché Èl gà ardàt zó
|
so mja pesimista, per come la ede me, reconoser de en doe el vé el mal l'è 'na forma de otimismo
|
so mja sul che en pacifista, so en pacifista atif: poront a cumbatèr per la pas
|
so mja zuen asé per saiga tot
|
so scunvulsid de la legalisasiù del abord, perché pense, cumpgan de tagg oter. che sabes cumpagn de legalisà de cupà argù
|
so sèmper stat empresiunat de le giraolte che i gà dé fà i fiom per pasà sota a toch i put
|
so sta tera sa dienta mia scior per chel che sa guadegna, ma per chel che se rinuncia
|
so stada sol lunare, ma so mai stada puntal
|
so ubligat a creder che Dio, che el m'a dat i sensi, la resù e el co, el volès che i dopres mja
|
so 'nvidius de chej che j gà piò de setant'agn, perché i ghe ria semper a prupuniga a le fomne en amur per tota la eta
|
som chel che majom
|
sopra tote leproprietàpriade ghé 'n ipoteca social
|
sospetà de le parole l'è men danus che fidàsen trop
|
sperom che i atleti "normai" che i ga ensìt a le olimpiadi de i handicapagg i se sabès mja drugagg
|
spès se lasa stà chi el gà tacat el foc, ma se punés chi el dà l'alarme
|
spèta mja el momènt giost: fal sò te
|
spetel chi l'unesco a dì che la tera l'è patrimon de l'umanità?
|
spusà na fomna che ta ga olet be e che la te ol be, l'è cumpagn de scumitì con le chi che per primo la mocherà le de ulis bé
|
spusas l'è la rezù per pò diursià
|
spuse: do persune che le conta so la stesa boza
|
sta atentoa chel che te penset: el sarà chel che ta diret... sta atento a le to parole: le sarà chel che ta faret... Bada a cel che ta fet: le sarà le tò abitudini... Cura le abitudini: le sarà el to carater. Curet del to carater: el sarà el to destino
|
sta eda l'è en uspedal endoe i malagg i ga oia de cambià let
|
stà mal sènsa scainà l’è la sùla roba bèla de ‘mparà ‘n de’ la éta
|
stèla: el modo piò doprat per ciamò en om o 'na fomna che ta se ricordt piò come i sa ciama
|
stì atenti a gli impulsi che vé per primi: j'è sèmper bù
|
stì atenti: chj de la sanità i pol fa mal a la salut
|
stì atenti: Marx el tira amò el fiat
|
stom en sema e ga sucederà nient
|
storia: en resoconto mja ero de fagg mja emportanti fagg de re lader e de suldagg stuped
|
stupegg j'è chej che i ga mja capit quant che la metà la val piò del tot
|
sul che chej che j è ‘ndach al fond de nient i pol iga de le cunvinsiù
|
sul che chi al pol morer per la erità la la pol dì
|
sul che el silensio l'è grand, tot el rest l'è debuleza
|
sul che en laur el ma sconfond mai: le aparènse
|
sul che i curagius i perduna. I codardi i perduna maj: j'è mja bù
|
sul che i morgg i ghà el dirito de perdunà e i vif i ghà mja de desmèntegà
|
sul che i mortgg i vèd la fì de la guera
|
Sul che i stupech j gà mja dobe. Ta set sicur? De sicur!
|
sul che j om granch i pol iga difech granch
|
sul che l'erur el gà de sustignis al goerno. La erità la sta en pé den per lé
|
sul che zo o zò de le scale sa encontra i re
|
sul chej che i vens i pol dì quai che j'è stagg i crimen de guera
|
sul chej tanto enfelici i pol cumpatì argù oter
|
sul chèl che el se speta nient l'è del bù libèr
|
sùl chèl che go pirdìt l’è l’mé per sèmper
|
sul chèl che se paga mja ‘l costa
|
sul quand che en sé dèsmentega de noter en fa laur che i se fa recurdà
|
sul se ta se ambiet so la strada del tramonto ta podet encuntrà el aurora
|
sul se tota la zet la sta atenta sa garantes el dumà de 'na società
|
surid! I degg j'è mja fagg sul che per ringhià o sgangà
|
surprindìs, stupìs, l'è daga là a capì
|