i laur che cunusom mej, i è chi che en gom mai emparat
|
i agn per me i vol dì nient. Pode mja envecià: so ré che laure. Sere egg quand che ghere ent'agne e laurae mja. Fin tat che sa laura se resta zuegn
|
i americà i porta la democrasia, ma i sta bé
|
i analfabeti del secol XXI i serà mja chej che j'è mja bù de leser e de scrieer, ma che che j ga riarà mja a emparà, desemparà chel che i sà e emparà turna
|
i angles i ga ol be togg chej che j gàmja talent e i la fa mja nutà
|
i aucagg i'è i sul che i pol mja conoser la les e fasen mja 'na culpa
|
i bibliofili che i ga tagg leber e i ne val mja en foi, i se pol paragunà a i eunuchi en de 'n harem
|
i brogg laur fagg col trà en bal el Signur o la nasiuù j'è maj isé borgg de eser mja capigg da la zet
|
i catif i ghè perché ghè i bù. Fì fò i bù e i ghe sarà piò gné i catif.
|
i criminai de gier j'è i sior de encò; i criminai de encò j'è i sior de dumà
|
i de emportanti del bu, en de la eta de n om, j è sic o ses, j oter i fa nomer
|
I difech d’i oter i sumea trop ai nost
|
i disionare i va curisigg de spèss, cumpagn de le cartine
|
i ditatùr i pol cambià le lès ma mia le abitudini
|
i Don Chisciotte de encò i cumbat mhja cutra, ma per i mulini a ent
|
i dutur i è 'na calamità per i om
|
i è de piò chej che i mor nel scapà che nel combatèr
|
i esist giornalisti onesgg cumpagn che i esist i politici onesgg; ma 'na olta cumpragg, i resta cumpragg
|
i filosofi i gà ardat el mond de 'na banda e de l'otra, ades ghè de cambial
|
i fiur j è en de pertot, per chi ga oja de idii
|
I gà ‘nsegnat a crèdèr che chel che l’è bel el ga bisogn de eser util e che chel che l’è util èl pol mia eser bèl. Oi fa èder che chel che l’è bel l’è po a util
|
i giornalisti i ga cred mja a le boze dei politici, ma ja repet: pes amò!
|
i giurnaj i tà ddìs mja i laur, ma i ta fa créder de ésèr ré a ditej
|
i gngg amur i s ecapes subit. Ta la ardet e ta diset: - Chi ela che la stronsa?
|
i goerni i empara mai, sul che la zet la empara
|
i gulus i se fa la fosa coi dech
|
i italià i per le guere coma fusareses partite de fobal e i perd le partite de fobal coma fusareses guere
|
i laur bu, chej che i conta j'e do o tre: chej che la to mama la t'ha 'nsignat de picinì
|
i laur che la zet la ol saì de piò j'è de solit chej che la riguarda mja
|
i laur piò granch del mond, i capeta en del cò
|
i leber catif i fa le maniere catìe, ma le maniere catìe le fa i bu leber
|
i leber i gà e so orgoj: se tai prestet, i turna piò endré
|
i leber i ghè i stes nemis de l'om: el foc, l'umid, le bestie, al tep e chel che i ga deter
|
i lebèr i sa respeta doprandoj
|
i letur i'è dei personagi inventagg da j autur
|
i ma disia che en quak mort el sirvia per fa riaà en mond endoe sa cupaa piò nisù
|
i magg i derf le strade che pò i sagi i dopra
|
i mes per comunicà j è en de le ma di scior, che j a dopra per dientà amò piò sciori
|
i morgg j'èpiò di vif e i sugheta a creser. i vif j'è semper piò rari
|
i om i costrués semper tropp mur e mai pugg asé
|
i om i dopra le parole sul per scundì i prope penser
|
i om i nas egnoranch, mja stupech; la stupidità la ria con l'educasiù
|
i om i se preocupa mja de iga pensier brogg, ma i sa argogna che i oter i penses che lur i faghès chej pensier sporc
|
i om, sicome i ga mja pudit to vià de mes la mort, la poertà, l'ignoransa, i ga pensat bé de mja pensaga so
|
i oter i te farà mai vivèr come ta piàs a te, ama se ta set fort asè, ta vivret mja come ghe piàs a lur
|
i pacifisti j è cunoagn de le pere che le pensa che el luf el manges mja la carn
|
i pais piò granch i s'è semper dach de fa come delinquenti e chei picinì come gabane
|
i partiti i me pias asé: j'è l'unic posto endoe nisù parla piò de politica
|
i picinì i gà 'na foza tota sò de eder, de pensà e de sintì; el laur piò stupit l'è de uliga fa fa i laur cumpagn che a i grangg
|
i poarech i gà nigot oter de fa che daga el bun esempio
|
I poaregg i va a la guera, a cumabtì, a sufrì e a morer pr i capris, le richese e i veze de j oter
|
i poeti i ga mja pudri de le so esperiense: i adopra
|
i poeti j'è om che i ga mantignit i ogg de i popi
|
i poeti zerb i copia. I poeti grangg i roba
|
i politici i parla per i so partigg, e i partigg i sbaja maj, i s'è maj sbaiagg e i sbajarà maj
|
i politici j'è sul che i camerer de i bancher
|
i problemi iò brogg i taca per en om quand che el taca a fa col so cò
|
i putej j'è mai stagg brai a scultà el bubà e la mama ma j ga semper fat el vers
|
I récorde i sa lès cumpagn de i sogn
|
i roba, i copa e i embroia e i ga dis impero; pò, endoe i ga fat el deserto i la ciama pas
|
i sarès tach i cudarde se sul i garèses el coragio de fal
|
i scecc de scola i maja chèl che i prufesur i ghà digerit
|
i scitì j troa tot en niente e i om j troa niente en del tot
|
i sé ciama burghès toch chej che j'è mja cuntech de chel che i gà, ma j'è cuntech de chel che j'è
|
i se ciama incidenti i crimen fagg co l'auto
|
i se troa de spess lader che i dis mal del robà
|
i sensi i fala mja, el fala el giudese
|
i sogn i dienta eri: se fudarès mja isé en pudares gné fan
|
I solch j aida a supurtà la poertà
|
i solch j è brai serf, ma catif padrù
|
i solgg i cunta semper de piò e tra en pit sa parlarà de Kennedy cumpagn de l'om de la seconda muer de Onassis
|
i solgg i'è el lat de mama de la politica
|
i specialisti j'è persune che i repet semper i stess erur
|
i spus zuegn i sa mhja quant che i ga de reconoser a la televisù: 'na olta la spus ghera po ac de parlaga
|
i Stagg Unigg i sumea che i sabes mandagg da la Pruidenza a empestà tota l'america de la miseria en nom de la libertà
|
i stagg unigg jè en posto endoe nisù el sa ndo l'è re a na, ma ndo che togg i vol rià prima de j oter
|
I storici i dopro i documentgg, i scritur la fantasja
|
i vistigg i'è en truco dei la semiotica, el vol dì che i è machinare per comunicà
|
i vocabolare j è come i reloi: el pès l’è mei de nient e ta sa pót mia fidà del migliur
|
i vol la guera, ma i lasaròm mja en pas
|
i zuen de encò i pensa che i solgg i sabes tot: quand che i sarà egg i scuprirà che l'è propoe isé
|
i zuen i gà sogn che i se realisa mja e i vegg i ga recorde de chel che l'è mai sucidit
|
i zuèn i se confond so chèl che egnarà; i veci sol pasàt
|
iga dò om el vol dì che giù l'è de trop; igen giù sul l'è l'istess
|
iga dobe so de té l'è el prim segn de enteligensa
|
iga en dobe l'à mja bèl, ma eser sicur l'è de stupegg
|
iga en lebe l'è quase cumpagn che il lesit (per chej che j se cuntenta)
|
iga it 'na buna educasiù, al de de encò, l'è mia bel: el te taja fò de en sac de laur
|
iga mia fortuna el ma dat al cò
|
iga mja eze el ghe dà nient a la virtù
|
iga resù l'è 'na resù en piò per iga mja resù
|
iga srgot l'è come eser encastrach: chèl che en pensa de iga, el gà no alter
|
iga tropa fresa de desdebitas l'è cumpagn de mja eser gragg
|
ìga ‘na resù per èser cuntèch l’è mìa ‘na rasù per dientàl
|
insì sento bataje l'è mja la proa de eser brai, ma insì sensa cumbater l'è eser brai delbù
|
Internet el copa la pluralità de le lengue
|
i'è le putane che le sume scete de la televisiù o l'è el cuntrare? O le gha i stes consiglieri?
|