e caène del matrimonio e xe cussì pesanti che par portarle te ga da essar in dò, qualche volta anca in tre
|
e fabriche de armi 'iuta combàtar ea disocupassion?
|
e fémene e xé cussì false che tuti i fioi i pol dir co' convinsion che so mare jera 'na santa dona
|
e fémene ne vol ben par i nostri difeti; se ghe ne gavémo 'bastansa ne pardonarà tuto, anca ea nostra inteigénsa
|
e idee xé come i pulesi, i salta da uno a st'altro ma no i bèca tuti
|
e lengue, come e reigiòn, e vive de eresie
|
e nassion grande se ga sempre comporta' da banditi, e e pìcoe da putane
|
e paròe che e fa fortuna impoverisse ea lengua
|
e paròe no e vien creà dai academici nee academie, ma daea zente par strada. I autori de i dissionari i e ciapa quasi sempre massa tardi e i e injessa in ordine alfabetico, co' no e vol dir pì queo che i autori voéva
|
e paròe xe tuto queo che gavèmo
|
e po xè vegnù el progresso a desfar tuto, pì che ea guera, parchè se ea guera ga desfà robe, el progresso ga desfà el nostro modo de vivar
|
e scoverte no le 'juta el Terso Mondo ma le fa crèssar l'injustissia
|
e tradussion (come e mujér) no e xé quasi mai fedei, se e ga calcossa de beo
|
ea burocrassia xé un mecanismo grando gestìo da nani
|
ea causa principae de l'ignoransa dea zente xé che tuti xé boni de lézar e scrivar
|
ea continensa no se otien che forsa de incontinensa. El casin difende ea casa
|
ea cortesìa xe par ea natùra umàna quel che el caeor xe par ea cera
|
ea dona xe un regàeo che te serca ea
|
ea evoeussion che porta da ea amèba a l'omo par èssar un progresso par i fiòsofi, ma no se sa se ea ameba sia d'acordo co' stà opinion
|
ea fantasia de l'omo xè tanto più pora de ea realtà
|
ea feicità xé 'na roba granda; pì che te ghe ne dà, pì che te ne 'vansa
|
ea feisità no xé calcossa che se sente, ma calcossa che se ricorda
|
ea fisica xè come el sesso, de sicuro ea dà boni risultati ma no xe par questo che se dedichemo a queo
|
ea gran difarensa fra el sesso par schei e 'l sesso a-gratis xé che de sòito el sesso par schei el costa de manco
|
ea grandessa no ea xè aver onori, ma meritarsei
|
ea guera xè 'na lession dea storia che ea zente no ricorda mai 'bastansa
|
ea guera xé 'na straje de omeni che no i se conosse a vantajo de omeni che i se conosse ma no i se coparà mai uno co' st'altro
|
ea lege de base del capitaìsmo xe mi o ti, no mi e ti
|
ea letura xé par ea mente quel che l'esercissio xé par el corpo
|
ea lingua internassionàe dee generassion future sarà soeo che 'na lingua pianificada
|
ea mainconìa xé ea feissità de essar tristi
|
ea morte la jera dentro de mi, e ea me ga abandonà par 'ndar vivar da n'altro
|
ea morte podarìa essar ea mejo roba che ea vita gà da ofrirne
|
ea natura umana xé quea roba che ne fa maedìr chi che va a pié co' guidemo, e chi che guida co' 'ndar a pié semo noaltri
|
ea paròea ea xé meza de chi che parla e meza de chi che 'scolta
|
ea pase no a xe un regàeo che Dio fa ai oòmeni, xe un regàeo che i òmeni fa a eòri stessi
|
ea pena xe ea lengua de l'ànima
|
ea poesia xé l'arte de far entrar el mar in te un gòto
|
ea poesia zonta vita aea vita
|
ea povertà de linguajo rende déboi; ea ris-cia de farne diventar s-ciavi dee idee dei altri
|
ea prefassion xé ea parte più importante de un libro; i ea léze anca i critici
|
ea prima roba che fa 'na dona co' ea vol che un omo la ciapa, xè mètarse còrar
|
ea proprietà xé un imbrojo: noaltri credémo de aver calcossa, invesse xé 'sta roba che ne ga noaltri
|
ea rason del lavoro xe quea de guadagnarse el tenpo lìbaro
|
ea reclàn podarìa essar descrita come ea siensa de fermar l'inteigensa umana quel tanto che basta par fregarghe i schei
|
ea ricerca sue maeatìe ga progredìo cussì tanto che xè quasi impossibie trovar calcheduni che sia san del tuto
|
ea sagessa no sta nel desfàr i ìdoi, sta nel no creàrghene mai
|
ea servitù in tanti casi no ea xè 'na vioensa dei paròni, ma 'na tentasion dei servi
|
ea soea roba che separa l'omo da queo che 'l vol daea vita, tante volte xè ea voja de provàrghe, ea forsa par crèdar che xè possìbie
|
ea teevision xé ea prima cultura veramente democratica, ea prima cultura par tuti, governà da quel che ea zente vol. Ea roba grave xé quel che vol ea zente
|
ea tera ea xé dei so paròni, ma el paesajo xé de chi che lo sa apressar
|
ea vera ignoransa no xé ea mancansa de conossensa, ma no voér conossar
|
ea verità sta tuta dentro de noaltri. No gavémo da sercarla al de fòra de noaltri stessi, e gnanca farla lotando co' nemissi esterni
|
ea verità xé el vaeòr pì grando che gavémo. Dovémo sparagnàrla
|
ea virtù dei veci xé 'na gran dote
|
ea vita de un disocupà xè ea negassion del dirito de vìvar che xè peso dea morte stessa
|
ea vita par mi no xé più 'na barzeéta, no ea me fa più rìdar
|
ea vita porta via massa tempo ai òmeni
|
ea vita xè come sonar el vioin in publico, man man che se sta a inparar a sonar eo strumento
|
ea vita xé queo che te capita co' te si drìo far altre robe
|
ea vita xé 'na fogna. Queo che te trovi dipende da cossa che te gà butta' dentro
|
ea zente no ga grandi idee, xè e grandi idee che e trova ea zente
|
ea zente viaja par stupìrse dei monti, del mar, dei fiumi e dee stee, e i passa tacà de eòri sensa darse maravèja
|
el baeòn xe popoeàre parchè ea stupidità xe popoeàre
|
el ben comune xé fato de un mucio de mai privài
|
el busiàro dovarìa tegnèr presente che par essar credùo se ga da dir sol che e busìe necessàrie
|
el conpito dei òmeni de siensa xè più che mai ancùo queo de seminar dubi, più che racatar certèsse
|
el contràrio de un pòpoeo civiizà xe un pòpoeo creatìvo
|
el disenso xè ea forma pì nòbie del patriotismo
|
el dover l'è quel che se spetémo i fassa i altri
|
el dubio xe sgradèvoe, ma ea certèssa xe ridìcoea
|
el fàssino: i te dixe de sì anca co' no te ghe domandà gninte de ciaro
|
el fin xé nei mèzi come l'albaro xé nel seme
|
el jera proprio un bon consilio queo che go sentìo darghe a un zòvane 'na volta: fa sempre queo che te ghè paura de far
|
el lavoro scurta i dì e slonga ea vita
|
el lavoro tien distante tre grandi maii: ea noia, el vissio e ea necessità
|
el lavoro xè el rifugio de quei che no ga gniente de mejo da far
|
el libro sarà ea salvessa del genare uman
|
el lusso manda 'remengo el rico, e 'l fa ea miseria dei poaréti
|
el maestro pi' sicuro de 'na lengua xé el so uso
|
el mal xè che ea generosità pol essar anca un bon afare
|
el matrimonio xé come i fonghi: te te inacorzi massa tardi se i gera boni o cativi
|
el me futuro scomìssia de matina co' me also... tuti i giorni trovo calcòssa de creativo da far nea me vita
|
el mejo modo de godèrse tanta libartà xe queo de dàrghene tanta ai altri
|
el mondo ga ea strutùra del linguàjo, e 'l linguàjo ga ea forma dea mente
|
el passa' xé un pròeogo
|
el pecà pì grando xè queo de essar vegnù al mondo
|
el péxo deìto de l'omo xé de essar nato
|
el pì grando ostàcoeo par capir 'na opera d'arte xé de voérla capir a tuti i costi
|
el poèta capìsse ea natùra mejo de un siensiàto
|
el poeta xé come quel nòbie principe dee nùvoe che no 'l ghe bada aea tempesta e 'l se ea ride de l'arciere; po' in esilio su ea tera, schernìo da tuti, co' e so' ae da gigante, no 'l xé bon de caminar
|
el poìtico gà da esser bon de dir queo che capitarà doman, el mese prossimo e l'ano venturo, e de spiegarne dopo parcossa che no 'l xé capità
|
el ricordo dea gioia no xè pì gioia; el ricordo del dolor, xè 'ncora dolor
|
el ricordo xe senpre un posto dove incontrarse
|
el scopo de l'educassion xé de cambiar 'na mente 'voda co' una 'verta
|
el segreto del suceso xè ea s-cetessa. se te si bon de far finta, te ea ghe fata
|
el sociaìsmo pol solo 'rivar in bicicleta
|
el sucesso xé aver quel che se vol. ea feicità xé voér quel che se gà
|
el sucesso xé fàssie da aver. El diffìssie xé meritàrseo
|
el verbo lèsar no soporta l'inperativo, come altri verbi tipo amar e sognar
|
el vin fa mae aea saùte (de sarvéo) de chi che no lo beve
|
el zènare uman no pol soportar massa realtà
|
eo sport serio no 'l gà gninte a che far co 'l bel zugo. El xé pien de odio, de geosìe, de indifarensa par e régoe, el xé un piasser sadico nel védar ea vioénsa: in poche paròe, xé 'na guera sensa sparatorie
|
essar ciari xé ea cortesia del fieòsofo
|
essar orgoiòsi dea propria cultùra xe ea peso specie de ignorànsa
|