Logos Multilingual Portal

Select Language

a à b c d e ë é f g h i j l m n ò o p q r s t u v

la Bibia a nëe mostra à vorèj bin à nòstri amis parèj ëd nòstri enmis. Miraco për che a son le mideme përson-e
Vittorio De Sica
la blëssa a serv à le fomne për fe-se vorèj bin da ij òm; la folarìa për vorèj-je bin
Coco Chanel
la blëssa a stà ant j'euj ëd chi a varda
Anonymous
la burocrassìa a l'é un mecanism ëd gigant masentà da 'd gent motobin cita
Honoré de Balzac
la Cesa a dis che la Tera a l'é piata, ma mi i sai ch'a l'é ronda. Për che i l'hai vogù soa ombra ans la Lun-a, e i chërd pì à n'ombra che à la Cesa
Ferdinand Magellan
la chërsùa dij pays an dësanvlopament a depend da la dësmilitarisassion
Oscar Arias
la civilisassion a va anans an slargand ël nùmer 'd operassion ch'i podoma fé sensa pensé
Alfred North Whitehead
la colpa a dura parèj dël rengret
Jorge Luis Borges
la concision a l'é l'ànima ëd la saviëssa
William Shakespeare
la consiensa a l'é la vos an drin ch'a në aròda che quaidun a podija vëd-ne
H.L. Mencken
la contentëssa a l'é un premi che a riva a chi a l'ha nen sercala
Anton Chekhov
la conversassion a l'é drùa mach antre person-e tacà à consolidé soe esitanse
Emil Cioran
la corussion a l'é parèj ëd lë mnis: a venta gave-la vira di
Ignacio Pichardo Pagaza
la dësgrassia dël capitalism a son ij capitalista che squasi sempe a son motobin brav an soe asiende, fòra da lì a son sovens ëd gadan gnòch e noios e fin-a pés
Indro Montanelli
la dissension a l'é la pì nòbila forma ëd patriotism
Thomas Jefferson
la faita ëd ij òm ëd cultura, dzortut ancheuj, a l'é ëd sëmné ëd dùbit, pa ëd cheuje ëd sicurësse
Norberto Bobbio
la fantasìa ëd 'l òm a l'é motobin pì pòvra che la realità
Cesare Pavese
la fidelità a l'é 'l art ëd pratiché 'l adulteri mach con ël pensé
Décoly
la fìsica a l'é parèj dël sex: a peul pro dé ëd resultat pràtich, ma l'é pa për lòn ch'as fà
Richard P. Feynman
la fomna a l'é un cadò ch'a vë sern
Georges Brassens
la fòrsa ëd na lenga a stà nen ant l'arfudé lòn che a l'é foresté ma ant ël félo sò
Johann Wolfgang von Goethe
la fòrsa 'd l'abitudine a l'é tanta che is abituoma fin-a a vive
Gesualdo Bufalino
la gelosìa a l'é un baolé 'd can che a tira ij làder
Karl Kraus
la genita ignoransa a l'é pa ël manch ëd conossensa, ma 'l arfud 'd otni-la
Karl Popper
la gent a dovrìa conosse j'arzigh che as coro sercand ëd massesse
Ron C. Carman
la gent a të lasseran pa vive à toa manera, ma s'it ses assé fòrt, almen it dovras nen vive à soa manera
Andrew H. Vachss
la gent che a rij mai a l'é nen gent seriosa
Pierre Dac
La grandeur ëd na nassion e sò progress moral a peulo esse mesurà da la manera ch'a trata ij animaj
Mohandas Karamchad Gandhi
la gròssa diferensa fra ël sess për dné e ël sess a gràtis a l'é che ël sess për dné a l'é pì a bon pat
Brendan Francis
la guera a l'é ël massacre 'd òm ch'a së conòsso nen à pro 'd òm ch'a së conòsso ma a së massacro pa antre lor
Paul Valéry
la guera a l'é la pì spantià forma ëd terorism modern
Gino Strada
la guera a l'é na lession ëd la stòria che ij pòpoj a aròdo nen assé
Benito Mussolini
la lèj fondamental dël capitalism a l'é ti o mi, nen ti e mi
Karl Liebknecht
la lenga a l'é la pel ëd l'ànima
Fernando Lázaro Carreter
la lenga a l'é un sign, ël sign pì marcant ëd nòstra condission 'd òm
Octavio Paz
la lenga franca ëd le generassion ch'a ven-o a sara bele mach na lenga programà
Ludoviko Zamenhof
la libertà ëd vorej bin a l'é nen meno sacra dla libertà ëd pensé. Lòn che adess as ciama adulteri, na vira as ciamava eresìa
Victor Hugo
la mafia a l'é ël pì bon esempe ëd capitalism ch'i l'oma
Marlon Brando
la majestosa egualità ëd le lèj a proibiss ai rich tan-me ai pòver ëd deurme sot ij pont
Anatole France
la malinconìa a l'é ël boneur 'd esse trist
Victor Hugo
la mej manera ëd dësanvlopé la responsabilità ëd la gent a l'é ëd de-je ëd responsabilità
Kenneth Blanchard
la mej manera ëd fe-se trompé a l'é ëd chërd-se pì drit che ij autre
François de La Rochefoucauld
la mej manera 'd esse pì lìber a l'é ëd lassé pì lìber ij autre
Carlo Dossi
la memòria a l'é sèmper un leu ëd rëscontr
Isabel Allende
la mòrt a l'é lòn che a sta mira la vita a l'ha anventà ëd pì robust
Emil Cioran
la mòrt a l'é n'ëstat ëd perfession, l'ùnich a la portà d'un mortal
Emil Cioran
la mòrt a l'é quaicòs dont a venta nen avèj por: quand i-i soma chila a-i é nen, e quand a-i é chila noi i-i soma nen
Epicurus
la mòrt a l'era an mi, e a l'ha chita-me për andé sté ant un autr còrp
Octavio Paz
la mòrt as paga an vivand
Giuseppe Ungaretti
la Natura as comanda an ëscotand-la
Francis Bacon
la natura ëd 'l òm: lòn ch'a fà crijé contra col à pé quand it ses an auto, e contra col an auto quand it ses à pé
Oren Arnold
la nostalgìa a l'é pì nen lòn ch'a l'era
Simone Signoret
la paròla a l'é mach la redussion dël pensé à soa forma pì sempia
Anonymous
la pas a l'é pa un cadò ëd Nosgnor à soe creature. A l'é un cadò ch'i së foma 'l un 'l autr
Elie Wiesel
la pes ignoransa a l'é cola ëd soa midema ignoransa
San Girolamo
la piuma a l'é la lenga ëd la ment
Miguel de Cervantes
la poesìa a gionta ëd vita à la vita
Mario Luzi
la poesìa a l'é l'art ëd fé intré ël mar ant un bicer
Italo Calvino
la poliss a l'era masentà da 'd òm scèt. S'eror là a l'é stait coregiù
Joe Orton
la polìtica a l'é la guera sangh, e la guera a l'é la polìtica con ël sangh
Mao Zedong
la polìtica a l'é un at 'd equilibre antre coj ch'a veulo intré e coj ch'a veulo nen seurte
Jacques-Benigne Bossuet
la povertà ëd language a anfiapa: 'l asar a l'é ch'a në fasa sciav ëd le idee ëd ij autre
Giorgio Barberi Squarotti
la prima ëd le còse ch'a deuv fé na fomna quand ch'a veul un òm, a l'é ëd bute-se à core
Molière
la proprietà a l'é un trabucèt: lòn ch'I chërdoma possede a në possed
Alphonse Karr
la prudensa a l'é na veja tòta, rica e afrosa, sustà dal nen esse bon
William Blake
la qualità 'd un lìber a dëpend dal letor
Emilio Praga
la rasa bianca a l'é ël cànser ëd la stòria ëd 'l òm. A l'é la rasa bianca, e mach chila -soe ideologìe e soe invension- ch'a dësreisa ëd civilisassion independente daspërtut andoa a së spantia, ch'a l'ha dësrangià 'l equilibre ecològich dël pianet, e che a mnassa adess l'esistensa ëd la vita midema
Susan Sontag
la rasa ëd 'l òm a sopòrta pa vaire la realità
Carl Jung
la recession a l'é cand tò avzin a perd ël travaj, la depresson a l'é cand it lo perde ti
Harry S. Truman
la reclam a peul esse descrivùa tan-me la siensa 'd ambarassé l'inteligensa ëd 'l òm ël temp ëd pije-je 'l arzan
Stephen Leacock
la rèis ëd lë spantiament ëd l'ignoransa general a l'é che tuit a son bon à lese e scrive
Peter de Vries
la religion a l'é na ciadeuvra ëd l'art ëd dressé le bestie, për che a antren-a ij òm com a devo pensé
Arthur Schopenhauer
la richëssa dij pòver a son soe masnà, cola dij rich a son sò parent
Massimo Troisi
la saviëssa a l'é gavé lòn ch'a l'é nen necessari
Lin Yutang
la saviëssa a l'é pa ëd dëstruve ij idoj, ma ëd mai cree-ne
Umberto Eco
la saviëssa pì fin-a a l'é ëd fé un seugn tant aut da perd-lo an sercand-lo
William Faulkner
la siensa a m'interessa nen. A rësguarda nen ël seugn, 'l asar, ël grigné, ël sentiment, la contradission, ch'a son lòn ch'i l'hai pì car
Luis Buñuel
la simplicità a l'é la forma ëd la grandeur genita
Francesco De Sanctis
la solitudin a l'é na bela còsa, ma a-i va pro quaidun për di-te che la solitudin a l'é na bela còsa
Honoré de Balzac
la sosietà a peul esiste mach basà dzora ël mentì con deuit, e a condission che gnun a disa lòn ch'a pensa
Lin Yutang
la speransa a va bin për colassion, ma a l'é na bin pòvra sin-a
Francis Bacon
la spontaneità a l'é ël resultat ëd longa meditassion
Pablo Neruda
la stampa a tira nen à informé ël letor, ma à convinc-lo ch'a l'é daré à informe-lo
Nicolás Gómez Dávila
la stimulassion ëd ij autre a l'é un stimulant dont a l'é mej minca tant dubité
Paul Cézanne
la stòria 'd amor ideal a l'é për litra
George Bernard Shaw
la television a l'é la prima cultura dabon democràtica - la prima cultura disponìbila à tut ël mond e tut à fait goernà da lòn che la gent a veul. Lòn ch'a l'é afros a l'é lòn che la gent a veul
Clive Barnes
la television a l'é 'l ùnich somnìfer ch'as pija da ij euj
Vittorio De Sica
la temperansa as obten mach à travers ëd l'intemperansa. Ël bordel a l'é la tùa ëd la ca
Carlo Dossi
la tendensa dël cinema 'd ancheuj a l'é mach ëd vagné bin 'd arzan
Roman Polanski
la Tèra a aparten à sò proprietari, ma ël paysage a aparten à chi a l'é bon à apresie-lo
Upton Sinclair
la tèra a l'ha na pel, e sa pel a l'ha ëd maladìe. Un-a ëd se maladìe, për esempe, a së sciama 'òm'
Friedrich Wilhelm Nietzsche
la vërtù dij parent a l'é na grand dòta
Quintus Horatius Flaccus
la vita a l'é ël confront ëd le paròle
Alessandro Manzoni
la vita a l'é lòn ch'a të ruva quand ch'it ses daré à fé 'd autr proget
John Lennon
la vita a l'é na frase anterompùa
Victor Hugo
la vita a l'é parèj ëd na rian-a. Lòn ch'it an tire a depend da lòn ch'it bute an drin
Tom Lehrer
la vita a l'é parèj 'd un tram: quand ch'it ruve à sete-te a venta calé
Camillo Sbarbaro
la vita a l'é pinen na stòria dròla për mi, i la treuv pa amusanta
Charlie Chaplin
la vita a l'é pròpi bela se at ësbarùva nen
Charlie Chaplin
la vita a l'é tan-me soné ël violin an pùbich e amprende 'l instrument ant 'l istess temp
Samuel Butler
la vita a pija tròp ëd temp à ij òm
Stanislaw Jerzy Lec
la vrità a fà mai ëd darmage à na causa ch'a l'é giusta
Mohandas Karamchad Gandhi
la vrità a l'é lòn ëd pì pressios ch'i l'oma. Economisom-la
Mark Twain
la vrità as treuva an gnun-e mire fòra ëd noi midem, ni an dovrand ëd la violensa an vel ij anmis extern
Mohandas Karamchad Gandhi
lass-te mné da la masnà ch'it l'ere
José Saramago
lasse-me dì, an arzigand esse ridicolos, che ël revolussionari genit a l'é guidà da 'd grand sentiment 'd amor
Ernesto Che Guevara
le caden-e dël mariage a son tant pèise ch'a venta esse doi à porte-je, e minca tant tre
Alexander Dumas
le class popolar a l'han gnun-e mission fòra 'd dé ël bon esempe
Oscar Wilde
le dëscheuverte a giuto pa ël Ters Mond; a na gionto mach à l'ingiustissia ch'a-i é
Ryszard Kapuściński
le fomne a në veulo bin për nòstri defet. S'i n'oma assé a në përdon-o tut, fin-a nòst gròss intëlect
Oscar Wilde
le fomne a pijo sempe la forma dël seugn che a-j conten
Juan José Arreola
le fomne a son assé fausse për che tute le masnà a afirmo con convinsion che soa mare a l'era na santa
Remy de Gourmont
le gròsse nassion a l'han semper porta-se parèj ëd gangster, e cole cite parèj ëd picie
Stanley Kubrick
le lèj as aplico an vel ij enmis, ma as anterpreto an vel ij amis
Giovanni Giolitti
le lenghe, parèj ëd le religion, a vivo 'd heresìe
Miguel de Unamuno
le lerme a son ël dësgèil 'd un cheur ëd giassa
Hermann Hesse
le masnà a treuvo tut an nèn; ij grand a treuvo nèn an tut
Giacomo Leopardi
le memòrie ch'i l'oma ij un ëd ij autre, bele ant l'amor, a son mai istess
Marcel Proust
le paròle a son tut lòn ch'i l'oma
Samuel Beckett
le paròle a-j creo pa ij académich ant ij academie, ma ël mond ant la stra. Ij autor dij dissionari a-j cheujo scasi semper tròp tard, a-j ampajo për orden alfabétich, e an vaire cas quand ch'a veulo pinen dì lòn che sò autor a l'han pensà
Gabriel García Márquez
le paròle che it deuvre për dëscrive toa realtà a creo la realtà
Martin Brofman
le paròle ch'a fan fortun-a a ampovrisso la lenga
Sacha Guitry
le person-e ch'a parlo vaire a diso nèn
Françoise Sagan
lë psichiatra a l'é un che at fà un mugg ëd domande che a costo e che vòstra fomna av fà bele che gratis
Joey Adams
le question ch'a së rëspondo nen daspërlor quand ch'a nasso a l'avran mai ëd rëspòsta
Franz Kafka
lë spòrt serios a l’ha nèn à voghe con ël fair-play. A l’é pien à ras ëd ghignon, gelosìa, blagada, dëspet ëd vira régola e ‘d un piasì sàdich ëd voghe la violensa. Visadì a l’é la guera, gavà ij tir à feu
George Orwell
le tradussion (parèj ëd le fomne) a son bin da rair fidele s'a l'han bele mach na frisa 'd anciarmant
Roy Campbell
lese a l'é à la ment lòn che 'l esercisse a l'é al còrp
Joseph Addison
lese a l'é tan-me traduve, con lòn che ij esperiense ëd doi person-e a son mai istesse. Un gram lector a l'é tan-me un gram traductor. Për amprende à lese, la dutrin-a a val men che 'l instinct
Wystan Hugh Auden
lese e esse curios a l'é franch 'l istess
Pascal Quignard
lese nen com a fan ij cit pãr dësmoresse, o com a fan j'ambissios pãr amprende; lese pãr vive
Gustave Flaubert
libertà a veul dì responsabilità. Për lòn la pì part a l'ha por
George Bernard Shaw
lòn che a conta a l'é nen fé tante còse, ma buté tant d'amor ant lòn che as fà
Madre Teresa di Calcutta
lòn che a peul nen esse dit a venta che a sia nen dit
Ludwig Wittgenstein
lòn che i l'oma an comun a l'é che i soma tuti l'un divers da l'àutr
Anónimo
lòn che na época a considera gram, a l'é dë soens mach un rëtorn fòra temp ëd quaicòs che na vira a l'era considerà bon - 'l atavism 'd un vej ideal
Friedrich Wilhelm Nietzsche
lòn che 'd pì am ësbaruva a l'é l'invern ëd la memòria
Juan José Arreola
lòn ch'a conta a l'é nen l'idea che un a l'ha, ma vaire ancreusa a l'é
Ezra Pound
lòn ch'a l'é bel ëd ij stàndard a l'é ch'as peul serne antre vaire
Andrew S. Tanenbaum
lòn ch'a l'é bin bel ëd la guera a l'é che vira cap ëd ij assassin a fà benedì sò drapò e dì mëssa granda anans andé crasé sò avzin
Voltaire
lòn ch'a l'é mal fé a val ëd pì
Aristotle
lòn ch'a l'é nen bon për lë scòp a l'é gnanca bon për l'avija
Marcus Aelius Aurelius Antoninus
lòn ch'a l'ha sèmper fait ëd 'l ëstat un infern an tèra a l'é che 'l òm a l'ha sèmper tirà à fe-ne un paradis
Friedrich Hölderlin
lòn ch'a rend difìcil 'l ëscrive a l'é ëdcò 'l analfabetism ëd ij autre
Stanislaw Jerzy Lec
lòn ch'a trompa mai ant ës mond a son ij aparense
Ugo Bernasconi
lòn ch'i veul a l'é che tut a sia rond e ch'a-i sia nen, për dì parèj, ni anandiament ni fin ëd la forma, ma ch'a sia pitòst l'idea 'd un ansem armonios, col-là ëd la vita
Vincent Van Gogh
l'achit a l'é la part pì amportanta d'un lìber, a la leso fin-a ij crìtich
Philip Guedalla
l'América a l'é un pays ch'a sà anen ante ch'a va, ma a veul ruve-je an batand un record ëd velocità
Laurence J. Peter
l'amicissia a l'é faita ëd scëttëssa, pa ëd fidelità passiva
Ferruccio de Bortoli
l'amor a chita d'esse un piasì cand che a l'é pì nen stërmà
Aphra Behn
l'amor a l'é ël fum che as produv con ij vapor dij sospir
William Shakespeare
l'amor a l'é etern tant ch'a dura
Henri de Régnier
l'amor a l'é tant curt e la dësmentia tant longa
Pablo Neruda
l'amor ëd soa tèra a conoss gnente dle frontiere dj'àutri
Stanislaw Jerzy Lec
l'amportant a l'é nen avèj tante ideje, ma vivne un-a
Ugo Bernasconi
l'arserca ans le maladìe a l'é ruvà à na mira ch'a l'é bele impossibil ëd trové quajdun completament san
Aldous Huxley
l'art a l'é la cuca ch'a në përmet ëd comprende la vrità
Pablo Picasso
l'art a l'é na ciamà rëspondùa da tròp ëd nen-ciamà
Leo Longanesi
l'art a l'é na manera d'investe 'd sòld, la coltura a l'é la scusa
Ennio Flaiano
l'art a sopata via da l'ànima la poer ëd la vita ëd tuit ij di
Pablo Picasso
l'arzan a giuta a suporté la povertà
Alphonse Allais
l'arzan a l'é un bon servent ma un gram padron
Alexander Dumas
l'aument ëd cognission a peul esse bin misurà da la corispondenta ridussion dla ràbia
Friedrich Wilhelm Nietzsche
l'economìa mondial a l'é ancheuj un gigantésch casinò
Fidel Castro
l'educassion a l'é la dëscheuverta graduala ëd nòstra ignoransa
Will Durant
l'educassion a l'é pro da admiré, ma a venta arodé minca tant che nèn ëd lòn ch'a val la pen-a savèj a peul esse monstrà
Oscar Wilde
l'egoism a l'é pa vive com ch'as veul, ma vorèj che ij autre a vivo parèj
Oscar Wilde
l'espansion a veul dì complicassion e la complicassion a veul dì decadensa
Cyril Northcote Parkinson
l'eva a parla sensa pianté lì e a së rëpet mai
Octavio Paz
l'experiensa a l'é sa còsa maravijosa ch'a përmët 'd arconòsse un eror quand it lo fase torna
Franklin P. Jones
l'ignoransa a l'é pì davzin-a ëd la vrità che ël pregiudisse
Denis Diderot
l'imaginassion a l'é nèn 'd autr che ël frut ëd nòsta memòria
Pierre Bonnard
l'imaginassion a ven a taj për viagé e a l'é pì a bonpat
George William Curtis
l'incertëssa a l'é na margrita dont ij làver a finissio nen 'd esse dësfeujà
Mario Vargas Llosa
l'inmaginassion a në consola ëd lòn ch'i soma nen, 'l humour ëd lòn ch'i soma
Winston Churchill
l'ipocrisìa a l'é l'omagi che 'l vissi a rend a la virtù
François de La Rochefoucauld
l'obediensa a l'é un visse ante ch'a l'é bin còmod droché
Don Lorenzo Milani
l'òm a l'é n'amperndiss, ël sagrin a l'é sò magìster
Alfred de Musset
l'Opinion Pùblica… un tentativ 'd organisé l'ignoransa ëd la comunità, e 'd ausse-la à la dignità ëd fòrsa fìsica
Oscar Wilde
l'originalità a l'é l'art ëd copié sensa fe-se ancòrze
William Ralph Inge
l'otimista a l'é col ch'a pensa che le còse a peusso nen andé pés ëd com a van
Alessandro Morandotti
l'ùnica còsa che l'esperiensa an mostra a l 'é che da l'esperiensa i amprendoma gnente
André Maurois
l'ùnica manera ëd tué nòsta cultura a l'é aceté ëd bute-la an privo
Paul Andreu
l’art a l’é un martel për patlé ël mond, pa un ëspecc për rëflet-lo
Vladimir Majakovskij