la Bibia a nëe mostra à vorèj bin à nòstri amis parèj ëd nòstri enmis. Miraco për che a son le mideme përson-e
|
la blëssa a serv à le fomne për fe-se vorèj bin da ij òm; la folarìa për vorèj-je bin
|
la blëssa a stà ant j'euj ëd chi a varda
|
la burocrassìa a l'é un mecanism ëd gigant masentà da 'd gent motobin cita
|
la Cesa a dis che la Tera a l'é piata, ma mi i sai ch'a l'é ronda. Për che i l'hai vogù soa ombra ans la Lun-a, e i chërd pì à n'ombra che à la Cesa
|
la chërsùa dij pays an dësanvlopament a depend da la dësmilitarisassion
|
la civilisassion a va anans an slargand ël nùmer 'd operassion ch'i podoma fé sensa pensé
|
la colpa a dura parèj dël rengret
|
la concision a l'é l'ànima ëd la saviëssa
|
la consiensa a l'é la vos an drin ch'a në aròda che quaidun a podija vëd-ne
|
la contentëssa a l'é un premi che a riva a chi a l'ha nen sercala
|
la conversassion a l'é drùa mach antre person-e tacà à consolidé soe esitanse
|
la corussion a l'é parèj ëd lë mnis: a venta gave-la vira di
|
la dësgrassia dël capitalism a son ij capitalista che squasi sempe a son motobin brav an soe asiende, fòra da lì a son sovens ëd gadan gnòch e noios e fin-a pés
|
la dissension a l'é la pì nòbila forma ëd patriotism
|
la faita ëd ij òm ëd cultura, dzortut ancheuj, a l'é ëd sëmné ëd dùbit, pa ëd cheuje ëd sicurësse
|
la fantasìa ëd 'l òm a l'é motobin pì pòvra che la realità
|
la fidelità a l'é 'l art ëd pratiché 'l adulteri mach con ël pensé
|
la fìsica a l'é parèj dël sex: a peul pro dé ëd resultat pràtich, ma l'é pa për lòn ch'as fà
|
la fomna a l'é un cadò ch'a vë sern
|
la fòrsa ëd na lenga a stà nen ant l'arfudé lòn che a l'é foresté ma ant ël félo sò
|
la fòrsa 'd l'abitudine a l'é tanta che is abituoma fin-a a vive
|
la gelosìa a l'é un baolé 'd can che a tira ij làder
|
la genita ignoransa a l'é pa ël manch ëd conossensa, ma 'l arfud 'd otni-la
|
la gent a dovrìa conosse j'arzigh che as coro sercand ëd massesse
|
la gent a të lasseran pa vive à toa manera, ma s'it ses assé fòrt, almen it dovras nen vive à soa manera
|
la gent che a rij mai a l'é nen gent seriosa
|
La grandeur ëd na nassion e sò progress moral a peulo esse mesurà da la manera ch'a trata ij animaj
|
la gròssa diferensa fra ël sess për dné e ël sess a gràtis a l'é che ël sess për dné a l'é pì a bon pat
|
la guera a l'é ël massacre 'd òm ch'a së conòsso nen à pro 'd òm ch'a së conòsso ma a së massacro pa antre lor
|
la guera a l'é la pì spantià forma ëd terorism modern
|
la guera a l'é na lession ëd la stòria che ij pòpoj a aròdo nen assé
|
la lèj fondamental dël capitalism a l'é ti o mi, nen ti e mi
|
la lenga a l'é la pel ëd l'ànima
|
la lenga a l'é un sign, ël sign pì marcant ëd nòstra condission 'd òm
|
la lenga franca ëd le generassion ch'a ven-o a sara bele mach na lenga programà
|
la libertà ëd vorej bin a l'é nen meno sacra dla libertà ëd pensé. Lòn che adess as ciama adulteri, na vira as ciamava eresìa
|
la mafia a l'é ël pì bon esempe ëd capitalism ch'i l'oma
|
la majestosa egualità ëd le lèj a proibiss ai rich tan-me ai pòver ëd deurme sot ij pont
|
la malinconìa a l'é ël boneur 'd esse trist
|
la mej manera ëd dësanvlopé la responsabilità ëd la gent a l'é ëd de-je ëd responsabilità
|
la mej manera ëd fe-se trompé a l'é ëd chërd-se pì drit che ij autre
|
la mej manera 'd esse pì lìber a l'é ëd lassé pì lìber ij autre
|
la memòria a l'é sèmper un leu ëd rëscontr
|
la mòrt a l'é lòn che a sta mira la vita a l'ha anventà ëd pì robust
|
la mòrt a l'é n'ëstat ëd perfession, l'ùnich a la portà d'un mortal
|
la mòrt a l'é quaicòs dont a venta nen avèj por: quand i-i soma chila a-i é nen, e quand a-i é chila noi i-i soma nen
|
la mòrt a l'era an mi, e a l'ha chita-me për andé sté ant un autr còrp
|
la mòrt as paga an vivand
|
la Natura as comanda an ëscotand-la
|
la natura ëd 'l òm: lòn ch'a fà crijé contra col à pé quand it ses an auto, e contra col an auto quand it ses à pé
|
la nostalgìa a l'é pì nen lòn ch'a l'era
|
la paròla a l'é mach la redussion dël pensé à soa forma pì sempia
|
la pas a l'é pa un cadò ëd Nosgnor à soe creature. A l'é un cadò ch'i së foma 'l un 'l autr
|
la pes ignoransa a l'é cola ëd soa midema ignoransa
|
la piuma a l'é la lenga ëd la ment
|
la poesìa a gionta ëd vita à la vita
|
la poesìa a l'é l'art ëd fé intré ël mar ant un bicer
|
la poliss a l'era masentà da 'd òm scèt. S'eror là a l'é stait coregiù
|
la polìtica a l'é la guera sangh, e la guera a l'é la polìtica con ël sangh
|
la polìtica a l'é un at 'd equilibre antre coj ch'a veulo intré e coj ch'a veulo nen seurte
|
la povertà ëd language a anfiapa: 'l asar a l'é ch'a në fasa sciav ëd le idee ëd ij autre
|
la prima ëd le còse ch'a deuv fé na fomna quand ch'a veul un òm, a l'é ëd bute-se à core
|
la proprietà a l'é un trabucèt: lòn ch'I chërdoma possede a në possed
|
la prudensa a l'é na veja tòta, rica e afrosa, sustà dal nen esse bon
|
la qualità 'd un lìber a dëpend dal letor
|
la rasa bianca a l'é ël cànser ëd la stòria ëd 'l òm. A l'é la rasa bianca, e mach chila -soe ideologìe e soe invension- ch'a dësreisa ëd civilisassion independente daspërtut andoa a së spantia, ch'a l'ha dësrangià 'l equilibre ecològich dël pianet, e che a mnassa adess l'esistensa ëd la vita midema
|
la rasa ëd 'l òm a sopòrta pa vaire la realità
|
la recession a l'é cand tò avzin a perd ël travaj, la depresson a l'é cand it lo perde ti
|
la reclam a peul esse descrivùa tan-me la siensa 'd ambarassé l'inteligensa ëd 'l òm ël temp ëd pije-je 'l arzan
|
la rèis ëd lë spantiament ëd l'ignoransa general a l'é che tuit a son bon à lese e scrive
|
la religion a l'é na ciadeuvra ëd l'art ëd dressé le bestie, për che a antren-a ij òm com a devo pensé
|
la richëssa dij pòver a son soe masnà, cola dij rich a son sò parent
|
la saviëssa a l'é gavé lòn ch'a l'é nen necessari
|
la saviëssa a l'é pa ëd dëstruve ij idoj, ma ëd mai cree-ne
|
la saviëssa pì fin-a a l'é ëd fé un seugn tant aut da perd-lo an sercand-lo
|
la siensa a m'interessa nen. A rësguarda nen ël seugn, 'l asar, ël grigné, ël sentiment, la contradission, ch'a son lòn ch'i l'hai pì car
|
la simplicità a l'é la forma ëd la grandeur genita
|
la solitudin a l'é na bela còsa, ma a-i va pro quaidun për di-te che la solitudin a l'é na bela còsa
|
la sosietà a peul esiste mach basà dzora ël mentì con deuit, e a condission che gnun a disa lòn ch'a pensa
|
la speransa a va bin për colassion, ma a l'é na bin pòvra sin-a
|
la spontaneità a l'é ël resultat ëd longa meditassion
|
la stampa a tira nen à informé ël letor, ma à convinc-lo ch'a l'é daré à informe-lo
|
la stimulassion ëd ij autre a l'é un stimulant dont a l'é mej minca tant dubité
|
la stòria 'd amor ideal a l'é për litra
|
la television a l'é la prima cultura dabon democràtica - la prima cultura disponìbila à tut ël mond e tut à fait goernà da lòn che la gent a veul. Lòn ch'a l'é afros a l'é lòn che la gent a veul
|
la television a l'é 'l ùnich somnìfer ch'as pija da ij euj
|
la temperansa as obten mach à travers ëd l'intemperansa. Ël bordel a l'é la tùa ëd la ca
|
la tendensa dël cinema 'd ancheuj a l'é mach ëd vagné bin 'd arzan
|
la Tèra a aparten à sò proprietari, ma ël paysage a aparten à chi a l'é bon à apresie-lo
|
la tèra a l'ha na pel, e sa pel a l'ha ëd maladìe. Un-a ëd se maladìe, për esempe, a së sciama 'òm'
|
la vërtù dij parent a l'é na grand dòta
|
la vita a l'é ël confront ëd le paròle
|
la vita a l'é lòn ch'a të ruva quand ch'it ses daré à fé 'd autr proget
|
la vita a l'é na frase anterompùa
|
la vita a l'é parèj ëd na rian-a. Lòn ch'it an tire a depend da lòn ch'it bute an drin
|
la vita a l'é parèj 'd un tram: quand ch'it ruve à sete-te a venta calé
|
la vita a l'é pinen na stòria dròla për mi, i la treuv pa amusanta
|
la vita a l'é pròpi bela se at ësbarùva nen
|
la vita a l'é tan-me soné ël violin an pùbich e amprende 'l instrument ant 'l istess temp
|
la vita a pija tròp ëd temp à ij òm
|
la vrità a fà mai ëd darmage à na causa ch'a l'é giusta
|
la vrità a l'é lòn ëd pì pressios ch'i l'oma. Economisom-la
|
la vrità as treuva an gnun-e mire fòra ëd noi midem, ni an dovrand ëd la violensa an vel ij anmis extern
|
lass-te mné da la masnà ch'it l'ere
|
lasse-me dì, an arzigand esse ridicolos, che ël revolussionari genit a l'é guidà da 'd grand sentiment 'd amor
|
le caden-e dël mariage a son tant pèise ch'a venta esse doi à porte-je, e minca tant tre
|
le class popolar a l'han gnun-e mission fòra 'd dé ël bon esempe
|
le dëscheuverte a giuto pa ël Ters Mond; a na gionto mach à l'ingiustissia ch'a-i é
|
le fomne a në veulo bin për nòstri defet. S'i n'oma assé a në përdon-o tut, fin-a nòst gròss intëlect
|
le fomne a pijo sempe la forma dël seugn che a-j conten
|
le fomne a son assé fausse për che tute le masnà a afirmo con convinsion che soa mare a l'era na santa
|
le gròsse nassion a l'han semper porta-se parèj ëd gangster, e cole cite parèj ëd picie
|
le lèj as aplico an vel ij enmis, ma as anterpreto an vel ij amis
|
le lenghe, parèj ëd le religion, a vivo 'd heresìe
|
le lerme a son ël dësgèil 'd un cheur ëd giassa
|
le masnà a treuvo tut an nèn; ij grand a treuvo nèn an tut
|
le memòrie ch'i l'oma ij un ëd ij autre, bele ant l'amor, a son mai istess
|
le paròle a son tut lòn ch'i l'oma
|
le paròle a-j creo pa ij académich ant ij academie, ma ël mond ant la stra. Ij autor dij dissionari a-j cheujo scasi semper tròp tard, a-j ampajo për orden alfabétich, e an vaire cas quand ch'a veulo pinen dì lòn che sò autor a l'han pensà
|
le paròle che it deuvre për dëscrive toa realtà a creo la realtà
|
le paròle ch'a fan fortun-a a ampovrisso la lenga
|
le person-e ch'a parlo vaire a diso nèn
|
lë psichiatra a l'é un che at fà un mugg ëd domande che a costo e che vòstra fomna av fà bele che gratis
|
le question ch'a së rëspondo nen daspërlor quand ch'a nasso a l'avran mai ëd rëspòsta
|
lë spòrt serios a l’ha nèn à voghe con ël fair-play. A l’é pien à ras ëd ghignon, gelosìa, blagada, dëspet ëd vira régola e ‘d un piasì sàdich ëd voghe la violensa. Visadì a l’é la guera, gavà ij tir à feu
|
le tradussion (parèj ëd le fomne) a son bin da rair fidele s'a l'han bele mach na frisa 'd anciarmant
|
lese a l'é à la ment lòn che 'l esercisse a l'é al còrp
|
lese a l'é tan-me traduve, con lòn che ij esperiense ëd doi person-e a son mai istesse. Un gram lector a l'é tan-me un gram traductor. Për amprende à lese, la dutrin-a a val men che 'l instinct
|
lese e esse curios a l'é franch 'l istess
|
lese nen com a fan ij cit pãr dësmoresse, o com a fan j'ambissios pãr amprende; lese pãr vive
|
libertà a veul dì responsabilità. Për lòn la pì part a l'ha por
|
lòn che a conta a l'é nen fé tante còse, ma buté tant d'amor ant lòn che as fà
|
lòn che a peul nen esse dit a venta che a sia nen dit
|
lòn che i l'oma an comun a l'é che i soma tuti l'un divers da l'àutr
|
lòn che na época a considera gram, a l'é dë soens mach un rëtorn fòra temp ëd quaicòs che na vira a l'era considerà bon - 'l atavism 'd un vej ideal
|
lòn che 'd pì am ësbaruva a l'é l'invern ëd la memòria
|
lòn ch'a conta a l'é nen l'idea che un a l'ha, ma vaire ancreusa a l'é
|
lòn ch'a l'é bel ëd ij stàndard a l'é ch'as peul serne antre vaire
|
lòn ch'a l'é bin bel ëd la guera a l'é che vira cap ëd ij assassin a fà benedì sò drapò e dì mëssa granda anans andé crasé sò avzin
|
lòn ch'a l'é mal fé a val ëd pì
|
lòn ch'a l'é nen bon për lë scòp a l'é gnanca bon për l'avija
|
lòn ch'a l'ha sèmper fait ëd 'l ëstat un infern an tèra a l'é che 'l òm a l'ha sèmper tirà à fe-ne un paradis
|
lòn ch'a rend difìcil 'l ëscrive a l'é ëdcò 'l analfabetism ëd ij autre
|
lòn ch'a trompa mai ant ës mond a son ij aparense
|
lòn ch'i veul a l'é che tut a sia rond e ch'a-i sia nen, për dì parèj, ni anandiament ni fin ëd la forma, ma ch'a sia pitòst l'idea 'd un ansem armonios, col-là ëd la vita
|
l'achit a l'é la part pì amportanta d'un lìber, a la leso fin-a ij crìtich
|
l'América a l'é un pays ch'a sà anen ante ch'a va, ma a veul ruve-je an batand un record ëd velocità
|
l'amicissia a l'é faita ëd scëttëssa, pa ëd fidelità passiva
|
l'amor a chita d'esse un piasì cand che a l'é pì nen stërmà
|
l'amor a l'é ël fum che as produv con ij vapor dij sospir
|
l'amor a l'é etern tant ch'a dura
|
l'amor a l'é tant curt e la dësmentia tant longa
|
l'amor ëd soa tèra a conoss gnente dle frontiere dj'àutri
|
l'amportant a l'é nen avèj tante ideje, ma vivne un-a
|
l'arserca ans le maladìe a l'é ruvà à na mira ch'a l'é bele impossibil ëd trové quajdun completament san
|
l'art a l'é la cuca ch'a në përmet ëd comprende la vrità
|
l'art a l'é na ciamà rëspondùa da tròp ëd nen-ciamà
|
l'art a l'é na manera d'investe 'd sòld, la coltura a l'é la scusa
|
l'art a sopata via da l'ànima la poer ëd la vita ëd tuit ij di
|
l'arzan a giuta a suporté la povertà
|
l'arzan a l'é un bon servent ma un gram padron
|
l'aument ëd cognission a peul esse bin misurà da la corispondenta ridussion dla ràbia
|
l'economìa mondial a l'é ancheuj un gigantésch casinò
|
l'educassion a l'é la dëscheuverta graduala ëd nòstra ignoransa
|
l'educassion a l'é pro da admiré, ma a venta arodé minca tant che nèn ëd lòn ch'a val la pen-a savèj a peul esse monstrà
|
l'egoism a l'é pa vive com ch'as veul, ma vorèj che ij autre a vivo parèj
|
l'espansion a veul dì complicassion e la complicassion a veul dì decadensa
|
l'eva a parla sensa pianté lì e a së rëpet mai
|
l'experiensa a l'é sa còsa maravijosa ch'a përmët 'd arconòsse un eror quand it lo fase torna
|
l'ignoransa a l'é pì davzin-a ëd la vrità che ël pregiudisse
|
l'imaginassion a l'é nèn 'd autr che ël frut ëd nòsta memòria
|
l'imaginassion a ven a taj për viagé e a l'é pì a bonpat
|
l'incertëssa a l'é na margrita dont ij làver a finissio nen 'd esse dësfeujà
|
l'inmaginassion a në consola ëd lòn ch'i soma nen, 'l humour ëd lòn ch'i soma
|
l'ipocrisìa a l'é l'omagi che 'l vissi a rend a la virtù
|
l'obediensa a l'é un visse ante ch'a l'é bin còmod droché
|
l'òm a l'é n'amperndiss, ël sagrin a l'é sò magìster
|
l'Opinion Pùblica… un tentativ 'd organisé l'ignoransa ëd la comunità, e 'd ausse-la à la dignità ëd fòrsa fìsica
|
l'originalità a l'é l'art ëd copié sensa fe-se ancòrze
|
l'otimista a l'é col ch'a pensa che le còse a peusso nen andé pés ëd com a van
|
l'ùnica còsa che l'esperiensa an mostra a l 'é che da l'esperiensa i amprendoma gnente
|
l'ùnica manera ëd tué nòsta cultura a l'é aceté ëd bute-la an privo
|
l’art a l’é un martel për patlé ël mond, pa un ëspecc për rëflet-lo
|