el bé pot resistir les derrotes, el mal no
|
el bé públic éstà format per un gran nombre de mals particulars
|
el bo de les regles és que n’hi tantes entre les quals escollir
|
el càstic del delicte està en haber-lo fet, la pena que ens afegeix la llei és supèrflua
|
el cel estelat sobre mi i la llei moral en mi
|
el científic al seu laboratori no és un tècnic més; és també un nen que s'enfronta a fenòmens naturals que l'impressionen com si fossin contes de fades
|
el cinema, com la pintura, mostra l'invisible
|
el comerciant té la mateixa religió a qualsevol lloc del món
|
el consens és allò que moltes persones afirmen a cor però que cap d'elles creu individualment
|
el contrari d'un poble civilitzat, és un poble creador
|
el cos, ben tractat, pot durar tota la vida
|
el creixement dels països en vies de desenvolupament depèn de la desmilitarització
|
el crim organitzat és només l'altra cara (bruta) del dòlar
|
el cristianisme ha fet molt per l'amor en convertir-lo en un pecat
|
el culte de la perfecció sempre duu a preferir el mite a l'autenticitat
|
el desenvolupament és un viatge amb molts més nàufrags que passatgers
|
el desenvolupament és una estrella morta d'on encara percebem la llum, tot i que es va apagar fa temps i per sempre
|
el desenvolupament sostenible és com el camí a l'infern, empedrat de bones intencions
|
el destí d'un poble depèn de l'estat de la seva gramàtica. No hi ha gran nació sense propietat de llenguatge
|
el deure és el que esperem que facen els altres
|
el deure més elevat d'un ésser humà és protegir els animals de la crueltat
|
el deute públic és prou gran com per ocupar-se de si mateix
|
el diable és un optimista si creu que pot fer empitjorar els homes
|
el diccionari és el més democràtic del món: és l'únic bé que tenim en comú
|
el digital és la rapidesa i l'eficàcia; el paper és el plaer
|
el divorci de qualsevol tipus és un pedaç per arreglar alguna cosa que ha acabat malament. La batalla del divorci es lliura a la rereguarda. Cal combatre el matrimoni
|
el dolor que mata el dolor, serveix com a remei
|
el dubte no és agradable, però la certesa és ridícula
|
el fi pot justificar els mitjans, sempre que hi hagi alguna cosa que justifiqui el fi
|
el fi... justifica els mitjans? Gràcies, Moggi
|
el fracàs em va pujar al cap
|
el futbol comença a ser una mentida molt ben explicada pels mitjans de comunicació
|
el futbol és popular perquè l’estupidesa és popular
|
el futbol ha de sortir de les farmàcies i de les financeres
|
el futur dels nens és sempre avui. Demà serà tard
|
el futur és l'únic tipus de propietat que els amos concedeixen de bon grat als esclaus
|
el futur pertany a qui veu les possibilitats abans que es facin òbvies
|
el gall canta fins i tot al matí que acabarà a la cassola
|
el gènere humà no és capaç de suportar massa realitat
|
el gènere humà només disposa d'una arma realment eficaç: la rialla
|
el gran mèrit de la societat és que ens fa apreciar la solitud
|
el grau de civilització d'una societat es pot jutjar entrant a les seves presons
|
el llenguatge és molt més inquiet que la vida
|
el llenguatge és una part del nostre organisme, no menys complicat que aquest
|
el llenguatge és una pell: frego el meu llenguatge contra l'altre
|
el llenguatge no és rés més que la reducció del pensament a la seva forma més simple
|
el llibre més important per a un comunista com jo és la Bíblia
|
el llibre que no suporta dues lectures no en mereix ni una
|
el llibre serà la salvació del gènere humà. Voltaire
|
el luxe arruïna al ric i augmenta la misèria dels pobres
|
el major obstacle per comprendre una obra d'art és voler-la entendre
|
el major pecat és el pecat d'haver nascut
|
el major perill en la vida és prendre massa precaucions
|
el matrimoni és com els bolets: quan descobrim si són bons o dolents és massa tard
|
el matrimoni, en la vida, es com un duel enmig d'una batalla
|
el mercat és un lloc on els homes es poden enganyar els uns als altres
|
el més meravellós de la guerra és que cada cap d’assassins fa beneir les seves banderes i invocar solemnement Déu abans de llançar-se a exterminar el seu proïsme
|
el meu futur comença quan m'aixeco al matí... Tots els dies trobo alguna cosa creativa per fer a la vida
|
el millor argument contra la democràcia és una conversa de cinc minuts amb el votant mitjà
|
el millor de la vida no es busca, es troba
|
el millor negoci per als rics és una baralla entre els pobres
|
el millor que la natura ha donat a l'home és la brevetat de la seva vida
|
el món avança mitjançant la realització de coses que es creuen impossibles
|
el món es divideix entre els que no dormen perquè tenen fam i els que no dormen perquè tenen por dels que tenen fam
|
el món és maternal per als homes i masclista per a les dones
|
el món és una gàbia de bojos
|
el món és una presó on és preferible d'estar-se en una cel·la d'aïllament
|
el món té l'estructura del llenguatge i el llenguatge té les formes de la ment
|
el noranta per cent dels polítics espatlla la reputació de l'altre deu per cent
|
el passat és un pròleg
|
el pensament retrocedeix, els objectes avancen
|
el pensament sempre és un gra de sorra en l'engranatge del poder
|
el periodisme no és més que l'art d'omplir un espai en blanc
|
el periodista és estimulat pel temini. Escriu pitjor si té temps
|
el pessimisme té a veure amb la intel·ligència; l'optimisme, amb la voluntat
|
el petó és un expedient genial que priva als enamorats dir masses ximpleries
|
el pitjor delicte de l'home és haver nascut
|
el plaer més sòlid d’aquesta vida es el brèvol plaer de les il·lusions
|
el poc que sé, ho dec a la meva ignorància
|
el poeta comprèn la natura millor que el científic
|
el poeta és igual que aquell noble príncep dels núvols, que habita la tempesta i esriu de l'arquer; exiliat a la Terra, escridassat i mofat, i que no pot caminar a causa de les seves ales de gegant
|
el poeta val allò que val el seu millor poema
|
el polític és un acròbata: manté l'equilibri dient tot el contrari del que fa
|
el polític ha de ser capaç de predir el que passarà demà, el mes pròxim i l'any vinent, i d'explicar després per què no ha passat
|
el polític pensa en les properes eleccions, l'estadista en les properes generacions
|
el prefaci és la part més important d'un llibre. El llegeixen fins i tot els crítics
|
el primer objectiu d'un educador és formar autodidactes
|
el primer que fa una dona quan vol un home és arrencar a córrer
|
el primer requisit d'un cap d'Estat és la lentitud cerebral, cosa no sempre fàcil d'assolir
|
el principi de l'educació és predicar amb l'exemple
|
el problema al món és que els estúpids estan segurs de tot i els intel·ligents estan plens de dubtes - Bertrand Russell
|
el problema de ser puntual és que no hi ha ningú que ho agraeixi
|
el progrés del coneixement va avançant perquè ens podem recolzar en la feina dels grans genis que ens han precedit
|
el propòsit de l'existència és conciliar la lluminosa opinió que tenim de nosaltres mateixos amb les coses horribles que els altres pensen de nosaltres
|
el que compta no és fer molt, sinó fer-ho amb molt d'amor
|
el que és obscè no és la pornografia, sinó que una persona pugui morir de gana
|
el que fa que aquest món sigui horrible és que busquem amb passió ser feliços i impedim que els altres ho siguin
|
el que fa sociables els homes és la seva incapacitat de suportar la solitud
|
el que més m'atemoreix és l'hivern de la memòria
|
el que no és útil per a l'eixam, tampoc no ho és per a l'abella
|
el que tenim en comú és que tots som diferents
|
el record de l'alegria ja no és alegria, el record del dolor segueix siguent dolor
|
el record sempre és un punt de trobada
|
el secret de la felicitat és caure en les temptacions
|
el secret de l'èxit és la sinceritat. Si aconsegueixes fingir-la, has guanyat!
|
el secret més difícil de mantenir és l'opinió que tenim de nosaltres mateixos
|
el sexe alleuja la tensió. L'amor la provoca
|
el socialisme pot arribar només en bicicleta
|
el treball allunya de nosaltres tres grans mals: l'avorriment, el vici i la necessitat
|
el treball és el refugi dels qui no tenen res millor a fer
|
el treball escurça els dies i allarga la vida
|
el treball serveix per guanyar-se el temps lliure
|
el vencedor pertany al seu botí
|
el vent no bufa mai de la banda bona per a qui no sap on va
|
el verb llegir no acepta el modo imperatiu. Comparteix aquesta característica en altres verbs, com anar i somniar
|
el verdader poder és a les mans dels qui controlen els mitjans de comunicació
|
el verdader valor d'un ésser humà és donat per la seva capacitat d'assolir l'alliberament de si mateix
|
el veritable èxit és arribar a ser la millor persona que pots
|
el veritable mirall dels nostres raonaments és el curs de la nostra vida
|
el vi danya greument la salut (mental) dels que no beuen
|
els aduladors s'asemblen tant als amics com els llops als gossos
|
els advocats són els únics delinqüents comuns els jutges dels quals s'han de triar d'entre ells mateixos
|
els advocats són les úniques persones a qui no es castiga per ingorar la llei
|
els altres mai no et deixaran viure com tu vols, però si ets prou fort, si més no, no hauràs de viure com ells volen
|
els alumnes menjen el que els professors han digerit
|
els ànecs ponen els ous en silenci. Les gallines, en canvi, criden com boges. Quina és la conseqüència? Tothom menja ous de gallina
|
els anglesos admiren instintivament els que no tinguin talent i no se'n vantin
|
els ciutadans són sotmesos a tants sondejos que han acabat perdent tota opinió
|
els defectes dels altres s'assemblen massa als nostres
|
els descobriments no ajuden el Tercer Món, aprofundeixen en la injustícia
|
els dictadors poden reformar les lleis, però no els costums
|
els dies inoblidables en la vida d'un home són cinc o sis com a molt. Els altres són pur farciment
|
els diners ajuden a suportar la pobresa
|
els diners són uns bons serfs però uns mals amos
|
els Don Quixots d'avui no lluiten contra sinó pels molins de vent
|
els éssers humans es poden dividir en tres categories: els morts de cansament, els morts d'avorriment i els morts de preocupació
|
els éssers humans són uns animals sociables que detesten els seus semblants
|
els éssers humans s'han convertit en eines de les seues eines
|
els éssers humans tenen poca estima pels altres, però no en tenen gens per si mateixos
|
els Estats Units és un país que no sap cap a on va però està determinat a batre un record de velocitat per arribar-hi
|
els Estats Units semblen destinats per la Providència a plagar tot Amèrica de misèria en nom de la llibertat
|
els filòsofs no han fet més que interpretar el món de diverses maneres; ara, però, cal transformar-lo
|
els golafres es fan la fossa amb les dents
|
els governs no aprenen mai. Només la gent aprèn
|
els grans esdeveniments del món tenen lloc al cervell
|
els haig de seguir, en sóc el cap
|
els homes construeixen masses muralles i no suficients ponts
|
els homes criden per no sentir-se
|
els homes esdevenen herois quan no poden fer altrament
|
els homes neixen ignorants, no pas estúpids; l'estupidesa és resultat de l'educació
|
els homes no seran virtuosos si no s'els permet ser viciosos
|
els homes no són presoners del destí, sinó de les seves opinions
|
els homes són sempre sincers. Canvien de sinceritat, això és tot
|
els homes tenen menys problemes en ofendre a qui es fa estimar que a qui es fa temer
|
els homes tenen reflexos lents; solen trigar unes quantes generacions a comprendre
|
els joves s'i·lusionen amb el seu futur; els vells, amb el seu passat
|
els lectors són personatges imaginaris creats pels escriptors
|
els límits del meu llenguatge són les fronteres del meu món
|
els lladres respecten la propietat, només volen que la propietat passi a ser seva per respectar-la encara més
|
els llibres es respecten utilitzant-los
|
els llibres tenen el seu orgull: quan es deixen mai tornen
|
els llibres tenen els mateixos enemics que l'home: el foc, la humitat, els animals, el temps, i el seu propi contingut
|
els marits són bons amants, sobre tot quan traeixen a les seves dones
|
els mitjans de comunicació són una joguina a les mans dels rics. I els rics els utilitzen per ser més rics
|
els morts són més nombrosos que els vius. I cada cop són més. Els vius escassegen
|
els mots més antics i més breus -'sí' i 'no'- exigeixen la màxima consideració
|
els nens ho troben tot en res, i els grans no troben res en tot
|
els nostres records són fitxers de targetes consultades i tornades en desordre per autoritats que no controlem
|
els pacifistes són com les ovelles que creuen que el llop és vegetarià
|
els periodistes no creuen les mentides dels polítics, però les repeteixen... pitjor encara!
|
els pobres van a la guerra, a lluitar i morir pels capricis, les riqueses i les foteses dels altres
|
els poetes immadurs imiten. Els poetes madurs roben
|
els poetes són homes que han conservat els seus ulls de nen
|
els polítics parlen pels seus partits, i els partits no s'equivoquen mai, no s'han equivocat mai i no s'equivocaran mai
|
els problemes més grossos d'un home comencen quan pot actuar a la seva manera
|
els que escriuen com parlen, encara que parlin bé, escriuen malament
|
els que somien de dia saben moltes coses que es perden els que només somien de nit
|
els records s'interpreten com els somnis
|
els sentits no enganyen, enganya el judici
|
els seus projectes eren absolutament respectables, com se sol dir: en realitat, pretenia desposseir una senyora de la seva fortuna mitjançant el matrimoni
|
els somnis es converteixen en realitat. Si no fos així, la naturalesa no ens incitaria a somniar
|
els traductors són com els retratistes, poden embellir la còpia però s'ha d'assemblar sempre a l'original
|
els traductors són els cavalls de tir de la cultura
|
els únics que estan de tornada de tot són aquells que no han anat mai enlloc
|
em reservo fermament el dret a desdir-me
|
em sento optimista sobre el futur del pessimisme
|
em va decebre la naturalesa humana quan em vaig adonar que s'assemblava molt a la meva
|
en aquest món existeixen només dues tragèdies. La primera consisteix a no obtenir el que es desitja, la segona és obtenir-lo
|
en aquest món ningú no es fa ric pel que guanya, sinó per allò a què renuncia
|
en assumptes d’importància vital l’essencial és l’estil, no la sinceritat
|
en determinades ocasions, les males paraules són les millors
|
en el camí de la saviesa, el primer pas és el silenci; el segon, escoltar; el tercer, recordar; el quart, practicar; el cinquè, ensenyar als altres
|
en el fons la foto en si no m'interessa. El que vull és captar una fracció de segon de la realitat
|
en els individus la bogeria és una raresa: però en els grups, en els partits, en els pobles, en les èpoques és la norma
|
en escriure, mai no he pensat acostar-me al poble. Bé, en realitat, no he pensat acostar-me a ningú
|
en general, cada país té la llengua que es mereix
|
en general, sempre dic el que penso realment. Però avui dia això s'ha convertit en un greu error, perquè córrec el risc de ser malentès
|
en la prosperitat els nostres amics ens coneixen; en l'adversitat els coneixem a ells
|
en la vida s’ ho pot aguantar tot, excepte molts dies de felicitat continua
|
en les meves històries d'amor el remordiment solia venir després; ara ho fa abans
|
en l´art es dificíl dir qualsevol cosa que sigui millor a no dir res
|
en l’amistat com en l’amor, acostumem a ésser més feliços per allò que ignorem que per les coses que coneixem
|
en morir, ningú no em plorarà; no seré sota la meua terra, sóc vent de llibertat
|
en qüestions de consciència, les raons de la majoria no hi tenen lloc
|
en realitat, sabem només quan sabem poc. Amb el saber, augmenten els dubtes
|
en temps de guerra, la veritat és tan preciosa que s'ha de defensar amb una barrera de mentides
|
en tota guerra, la primera víctima és la veritat
|
en un moment donat, perquè qualsevol cosa torni a funcionar, cal córrer el risc de perdre-ho tot - Isabelle Adjani
|
en una època de bogeria, creure's immunes a la bogeria és una forma de bogeria
|
encara no s'entén que només amb la diversió, les passions i l'alegria s'assoleix un verdader creixement cultural
|
encendre un llumí, sovint, val més que maleir la foscor
|
enriquim-nos amb les nostres diferències mútues
|
ens han ensenyat a creure que la bellesa no necessita ser útil i que una cosa útil no pot ser bella. Vull demostrar que una cosa útil també pot ser bella
|
entre dos mals, escull sempre el que no he provat mai
|
entre les possessions més preuades que tinc, hi ha algunes paraules que mai no he pronunciat
|
entre molècula i molècula hi ha tanta distància com entre dues estrelles
|
era tan bella que li van prohibir d'acostar-se a la Torre de Pisa
|
era un bon consell el que vaig escoltar una vegada que donaven a un jove: fes sempre allò que tens por de fer
|
és aquest amor pels llibres el que m'ha fet la idiota més erudita del món
|
és bo adquirir a poc a poc la conformitat de no comprendre res
|
és bo seguir la pròpia inclinació, sempre que sigui de pujada
|
és cert que cap poble desitja la guerra. Almenys fins que se li diu que serà atacat i alhora s'acusa els pacifistes de ser mals patriotes que posen en perill el país. Així funciona en totes les nacions
|
és clar que és possible una relació platònica, però només entre marit i muller
|
és difícil creure que algú digui la veritat quan saps que al seu lloc tu hauries mentit
|
és difícil dir qui ens fa els pitjors mals, si els enemics amb les pitjors intencions o els amics amb les millors
|
és dificil reconèixer a qui segueix la corrent espontaniament
|
es diu burgesia tot conjunt d'individus desconents del que tenen i satisfets del que són
|
es diu que amb diners es compra tot. No, no és veritat. Podeu comprar el menjar però no la gana, la medecina però no la salut, un llit còmode però no el son, el saber però no la intel·ligència, l'aparença però no el benestar, el divertiment però no la joia, coneguts però no amics, servents però no la fidelitat, cabells blancs però no la reputació, dies tranquils però no la pau. Els diners poden comprar la clofolla de tot, però no la llavor. Això no ho donen els diners
|
és en la malaltia que ens adonem que no vivim sols, sinó encadenats a un ésser d'un món diferent, del qual ens separen abismes, que no ens coneix i del qual és impossible fer-nos entendre: el nostre cos
|
és estranya la lleugeresa amb la qual els malvats creuen que tot els sortirà bé
|
és fàcil escriure els records propis quan es té mala memoria
|
ès impossible gaudir plenament de l’oci si no es té un munt de feina per fer
|
és increïblement monstruós que la gent digui darrere nostre coses que són absolutament vertaderes
|
és la meva opinió i jo la comparteixo
|
és més fàcil combatre pels propis principis que complir-los
|
és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici
|
es més fàcil ensenyar una segona llengua a tots que construir una màquina capaç de traduir
|
és més fàcil legalitzar certes coses que no pas legitimar-les
|
és més fàcil perdonar a un enemic que a un amic
|
és més senzill estimar a la humantat en el seu conjunt que estimar a qui tenim al costat
|
és més vergonyós desconfiar dels nostres amics que ser enganyats per ells
|
es millor debatre's en el dubte que quedar-se en l'error
|
és millor fer i penedir-se'n, que penedir-se de no haver fet - Giovanni Boccaccio
|
és millor no tenir lleis que no pas trencar-les cada dia
|
és millor saber coses inútils que no saber res
|
és millor ser optimistes i estar equivocats, que no ser pessimistes i tenir raó
|
és molt difícil treballar de manera encomiable i, alhora, menysprear el treball que fas
|
és perillós tenir raó en qüestions sobre les quals les autoritats constituïdes s'han equivocat
|
és perquè la humanitat no sabia a on anava que va aconseguir trobar el seu camí
|
es plora més per les pregàries respostes, que no pas per les no respostes
|
és possible estimar un ésser humà, sobretot si no el coneixes gaire
|
es pot enganyar tota la gent tot el temps si la publicitat és encertada i el pressupost suficient
|
es pot mentir amb la boca; però amb l'expressió d'aquell moment es diu sempre la veritat
|
es pot ser infidel, però mai deslleial
|
es pot tenir el llenguatge sense diners, propietats, poder polític o matrimoni, però no es poden tenir els diners, les propietats, el poder polític ni el matrimoni sense llenguatge
|
és quan ens oblidem de nosaltres mateixos que fem coses que mereixen ser recordades
|
és raonable concloure que la dificultat d'un idioma és inversament proporcional a la motivació que ens impulsa a aprendre'l
|
és rar que els homes que tenen el màxim respecte per les dones siguen populars entre elles
|
és recessió quan el teu veí perd el treball; és depressió quan el perds tu
|
és un miracle que la curiositat sobrevisqui a tants anys d'escola
|
es va canviar l’ordre de les anelles, però la cadena va continuar sent una cadena
|
escriure és una manera de parlar sense ser interromput
|
escriure poesia després d'Auschwitz és un acte de barbàrie
|
està molt bé no fer el mal. Però està molt malament no fer el bé
|
estar en política és com ser entrenador de futbol. Has de ser prou intel·ligent per a entendre el joc i prou babau per a pensar que és important
|
estem aprenent per força que l'organisme que destrueix el seu propi ambient es destrueix a si mateix
|
estem en un tren que va a trescents quilòmetres hora, no sabem on ens porta i, sobretot, ens adonem que no hi ha maquinista
|
estic a favor de legalització de tota droga,només per una raó, no m´agrada la mafia
|
estic a favor del respecte a la llei sense oblidar que existeix per protegir els més febles
|
estic envoltat de capellans que diuen sense parar que el seu regne no és d'aquest món i que, tanmateix, fiquen mà a tot el que poden abastar
|
estimada democràcia, torna a casa que no és tard
|
estimar el propi enemic (com ens demana l'Evangeli) no és tasca d'homes, sinó d'àngels
|
estimar la pròpia feina representa la millor aproximació concreta a la felicitat a la terra
|
excercir lliurement l'ingeni, és aquí la veritable felicitat
|
existeix només un bé: el coneixement, i un sol mal: la ignorància
|
experiència: pinta que t'ofereix la vida després d'haver-te quedat calb
|
