qual che el sabes el laur che ta get de dì, ghè 'na sula parola per dil, en sul verb per fala viver e en sul adgetif per qualificala
|
quan che le arm le crida, le les le tas
|
quand che al set la defend piò la so lengua, l'è pronta per dientà sciaa
|
Quand che batì zò i monumentgg, tignì a mà i basamenti: j'è sempre utili
|
quand che credarò de emparà a viver, alura emparerò a morer
|
quand che dae da mangià ai poarech, i ma chiamaa santo. Quand che dumandae perché i puarech i gheres nient de mangià, i ma disa che sere comunista
|
quand che dò i se encontra, se j'è mia stupegg, el capeta cumpagn che en de la chimica do sustanse: le se cambia tote e dò
|
quand che do omm de afare j'è de corde, giù dej du el serf mja
|
quand che do persune le se troa sota la piò forta, la piò mata e la piò debula de le pasù ghe se dumanda de giuà de rimanì en chel laur fadigus, cioc e strambo per tot la eda fino a che la riarà la mort
|
quand che el co el se furma en de la pansa de la mama, el ga déter nisona idea
|
quand che el dutur Jonson el gà dit che el patriotismo l'era l'oltem laur de togg i stupegg el saja mja de tot chel che se pudia dì co la parola 'rifurma'
|
quand che el mor argù che el se ensomia de no, la mor na part de no
|
quand che el Signur el tas, Ga sa fa dì chel che sa ol
|
quand che en goerno el depend da i bancher per i solgg, j'è i bancher che i cuntrola la situasiù. La mà che la dà l'è de sura de la mà che la ciapa. I solgg i gà mja en pais e i bancher i gà mja né patriotismo né ergogna: i ga en ment sul che i solgg de guadagnà
|
quand che en om el pert l'unur per gli afare, el pert gli afare e l'unur
|
quand che en sciensiat egg el dis che argot l'è pusibil el gà resù; quand che el dis che argot l'è mja pusbil al pol das che el se sbajes
|
quand che ghè tant de bisogn, ghè set che l'è pronta a creder a tot
|
quand che giù el dis de saì cosa l'è la felicità el vol dì che la l'ha pirdida
|
quand che giù el dorma, el se desmentega de chi che l'è. Ma quand che el sa deseda, el sa ritroa
|
quand che giù el te roba la fomna, ta se vendichet lasandoghela
|
quand che giù l'è draiat sol so let e el se ensomia, qual che l'è el laur più ero: la so cusciensa che la se ensomnia o lù che el dorma?
|
quand che i misionari j'è riagg, j africani i ghia la tera e i misionari la Bibbia. En ghà ensegnagg a pregò coj ogg seragg. Quand che en gà dervit j ogg, lur i ghera la tera e noter la Bibbia
|
quand che j sa troa per parlà del disarmo j'è cumpagn che se i piromani i faseres de le riuniì per mja picà el foc
|
quand che la lengua l’è corrota, la zet la desmet de creder en chel che la sent e chesto el porta a la viulensa
|
quand che la stampa l'è libera e togg i om i pol lezer, tot l'è sicur
|
quand che la virtù la ga durmìt, la se deseda piò forta
|
quand che la zet l'è libera de fa chel che la ol, de solito la emeta j oter
|
quand che l'ispirasiù la riarà, la ma truerà che so re a depensèr
|
quand che nasom en sè principi, pò en dienta colti e dientom rospi
|
quand che sarò grand ulares eser en gnaro
|
quand che sarò mort, 'na sera, nisù el vegnarà a pianser, starò mia sutrat, so ent de libertà
|
quand che se dis che la cultura per togg l'è fada pensando a chi che gà ondes agn, l'è mja era: se pensa a chej che i gà quatordes agn
|
quand che sénte la set che la bat le mà per en om, lu el me fa pena: per senter sobià el ga sul de scampà asé
|
quand che sere en scitì i me disia che togg i puderia dientà presidente de i americà. tache a pensà che el sàbes era
|
quand che sére zuen ma se ricordae de tót. Chel fóses sücidit o mja
|
quand che ta fet i salch perché ta set cuntet, sta atento che i ta portes mia vià la tera da sota i pè
|
quand che ta ga l'et con argù ta dà fastide en lù argot che l'è deter de té
|
quand che ta guardet argù en de i ogg, ta set ubligat ad ardat te
|
quand che ta olet argot, tot el spasio el se met de corde per aidat a fa chel che ta penset
|
quand che ta set decorde con la magioransa, alura ta ghét de fermat e pensaga so
|
quand che 'n om el copa 'na tigher, i la ciama sport; quand che 'na tugher la copoa l'om, i la ciama ferocia
|
quand che 'n om el ga piò gné fred gné fam gné pora, alua l'è mja cuntét
|
quand sa dis pensà, se entend de pensà a la mort
|
quand' che el mor en ssciet el ciapa el nome de 'grand' e el va det a la società, che l'è sul che en nome de l'enferno. Per chest en gà pora di sciegg: perché i ge dà la misura del nost desaster
|
quant che en s'è riach al mund el ghe mancaa nient, quant che en darom vià, el ghe mancherà nient
|
quase semper i brogg laur che i se fa per dì che j'è progreso j'è mja progreso ma sul che brogg laur
|
quase toch i dutur j gà le lur malatie preferide
|
quasi toch i mor per le cure, mja per le malatie
|
quat de meno en ghà, tant de piò en dà. El sumea mja giost, ma l'è chesto el modo de fa de l'amur
|
quat de piò en stat l'è corot, tat de piò j'è le less
|
quate ete en de na eta; quagg om en de en om
|
qunat toch i pensa a la stesa fosa, nisù pénsa
|