Logos Multilingual Portal

Select Language

a b c d è e é f g h i ì j k l m n o p q r s t u v z

a ardà la media de i pader l'è raro che la sabes 'na sfurtuna eser sensa bubà; a ardà la media d'j fioj l'è raro che la sabes na sfurtuna de ighen mja
Lord Chesterfield
a chi nàs el ghé cunvé catà fo bé el posto, l'an e i genitur
Gesualdo Bufalino
a Cuba se respeta mja i deregg d'j om, sul che a Guantanamo
Anónimo
a de 'n om da gà podet ensegnà nient, ta podet sul che aidal a scuvrì se steso
Galileo Galilei
a fórsa de fa i laùr ga se bìtua po’ a vivèr
Gesualdo Bufalino
a frosa de fa argot per sumeà chel che en sè mja, smètom de eser chel che en sè
Ernst Jünger
a giù che el vens ta ga dumanderet mai se el ga rezù: quand che ta tachet 'na guera e quand che ta la portet aantì la cunta mja la rezù, ma enser
Adolf Hitler
a la fì de le finide, la patria l'è la lengua
Camilo José Cela
a la fì de le finide,, j'è i raporti co le persune che i ghe da valur a la eta
Wilhelm von Humboldt
a la natura ga se cumanda sul col andaga ré
Francis Bacon
a le fomne le ghe pias j om che i tas. Le pensa che i scultes
Marcel Achard
a nisù ghe manca 'na bona resù per cupàs
Cesare Pavese
a olte la nostra lus la se smorsa ma po la fiamlea la se empisa turna per ma de noter om. Tic no en som debitur, dal profond de i grasie a chej che i gà empisat turna la fiamela
Albert Schweitzer
a olte l'è mej pruà a sintis cuntech en de na disgrasia piotost che das de fà e pruà a gnin fò
Maurice Maeterlinck
a olte l'è piò bel camnà che rià. Rià el esiste mja, l'è sul en moment del caminà
Gino Vermicelli
a olte, per eser scultach, sa gà de fa sito
Anónimo
a ser audaci,per sembrà educat, ta ghet de saì quand che ta ghet de fermat
Jean Cocteau
a togg ghe pias el pasat, perché l'è el sullaur he en conos del bù e che en ga ol bé
Pier Paolo Pasolini
a tóte le fomne ga piasarès eser fedej. Dificil l'è truà 'n òm de eseghèl
Marlene Dietrich
a 'n filosofo ghé suma ciàr che che el porta da 'na ameba a en om l'è 'na evolusiù, a noter en sa mja chel che pensa l'ameba
Bertrand Russell
ades so come sa fa a tirà so om mejur: fai sta de fo, majà e dormer co la tera
Walt Whitman
ai dagn de en periculs burla sò de la olontà de togg, al nega de la cusciensa civil en del smarimento del dirit, che l'è l'oltem plinto de la questiù moral, lè en doere de togg resister, resister, resister, cumpagn che el foses el Piave o aragota de isé
Francesco Saverio Borrelli
ai me tep i ghera mja i leber e en pudia mja batèr; ghéra nisù dispunibil a pagà chej che i batia
Jorge Luis Borges
aj encrus piò difisj de la et ghè mja i segnaij
Ernest Hemingway
al bé al resist a le bote, el mal no
Rabindranath Tagore
al cò, pecat, el ga rend mja sul che piò eneligenti ma pò a piò periculus
Simon Wiesenthal
al cuntrare de na zet civilisada gh'è 'na zet che la crea
Albert Camus
al de de encò, le scole alte j'è sul che dei asii per granc virtuali endoe, 'na quak olta, per caso, sa pol truà en insegnamento, ma l'è dobe a chel
James Howard Kunstler
al fì en sa ricorda mja de le parole de i nemis ma del silens de j amis
Martin Luther King
al mond l'è mia emportante en do che som, ma en do che en va. A olte el vent l'è bù otre olte l'è cuntra, ma noter ne ga de endà sensa mia ancuras e sensa mja fas purtà via de la corent
Oliver Wendell Holmes
al mond sumeaa che i ga foses i bù e i catf. I bù i durmia mej, ma i catif i sa diirtia de piò en de le ure che i restaa desedagg
Woody Allen
al om che le bù de pensà, sta den per lù el ghe dà dò laur: de sta xon lu stess e de mja sta coi oter
Arthur Schopenhauer
al piasér piò sicur l'è l'ilusiù
Giacomo Leopardi
Al Signur ma paerdunarà: l'è el so mistér
Heinrich Heine
al vent el tira maj de la banda giosta per chej che i sa mia en do che 'ndà
Lucius Annaeus Seneca
albo de i giornlisti! Che laur de stufù, de prufesur de le me saate, de zet che la ol mja ce j oter i dopres al so co. L'albo el f rider e al gà mja gne senso, l'è brot perchè al vol mitiga en freno a chel che freno el ga mja gné gà de ighen, al eser liberi de di chel che ta penset
Luigi Einaudi
amà el prope laurà l'è el laur che piò el sa ensumea a la felicità
Rita Levi Montalcini
amà el propre rial (com al dis el Vanzel) l'è mja en laur de om, ma de anzel
Jorge Luis Borges
amur? Forse col tep, se en sa conos pegio
Ennio Flaiano
an vif de istinti bas asé, cumpagn de 50.000 agn fa
Rita Levi Montalcini
anarchia l'è mja quand che manca le regule, ma quand che ghé mja chi goerna
Edward Abbey
andà en ciesa el fa mja de te en cristiano, cumpagn che endà det a en garage el fa mja de te en auto
Laurence J. Peter
andom aanti sensa piò idiga nient per le religiù, che j'è tote stupide e en po' trop per zuen, e i'è stade enventade de i nosgg pader spaentagg da la grandesa de chel che i cunusia mja
Guy de Maupassant
apena ta tachet a parlà forest, ta cambiet la facia, i ogg, i gesti e la postura. Ta set zamò argù oter
Isabelle Adjani
arda de mja ciamà ‘nteligenti sul chej che i la pènsa come tè
Ugo Ojetti
arda deeser libero te e pò dumanda la libertà
Fernando Pessoa
arda tot, nascond tat e corès niènt
Gregorio Magno
ardarò tote le tere cumpagn se le foses le me e tote le me cumpagn se fusareses chele di oter
Lucius Annaeus Seneca
argù i tróa che fà sito l'è ensoportabil perché i gà tróp bacà de detér
Robert Fripp
argù j pensa che el genio el se pasa dal pader ai fioj; j oter i ghà mja fioj
Marcel Achard
argù sa sent perfeto su perché el pretend de meno da se stes
Hermann Hesse
aucat: en complice che el rischia nient
Anónimo
aucat: giù che el te defend del robà perché el te porta vià le tentasiù
H.L. Mencken
Auschwitz la part amò tote le olte che giù el varda en matatoio e el pensa che j'è sul che animaj
Theodor W. Adorno