Logos Multilingual Portal

Select Language



Oscar Wilde (1854 - 1900)  

Poet and dramatist, son of Sir William Wilde, the eminent surgeon, was born in Dublin, and educated first at Trinity College, and later at Oxford.
He was one of the founders of the english esthetic movement which believed in art less as an escape from than as a sobstitute for life.
The poets of the nineties aimed to demonstrate, in their works as well as in their existence, a way of life which was identical to a way of art. Among his writings are Poems (1881), The Picture of Dorian Gray, a symbolic novel and the manifesto of english estheticism, and several plays, including Lady Windermere’s Fan, A Woman of no Importance, and The Importance of being Earnest. In his comedies, unlike his prose writings, Wilde strove to reduce the formulas of the Victorian melodrama to an ultrasophisticated stylization. But dialogues and plots showed an ideal wit and an extraordinary love of paradox capable of provoking and shocking the contemporary audience.
Later on in his brief life, he was convicted of a serious offence (Wilde was accused of homosexuality), and after his release from prison in Reading, he went abroad and died miserably in Paris at the age of 46.
From Biographical Dictionary of English Literature - the Everyman Edition of 1910


links:
 - Photographs of Oscar Wilde
 - The World-Wide Wilde Web

admiro els homes que han passat els setanta; sempre ofereixen a les dones un amor per a tota la vida.
cada cop que la gent em dóna la raó, em fa l\'efecte que estic equivocat
el deure és el que esperem que facen els altres
el secret de la felicitat és caure en les temptacions
el treball és el refugi dels qui no tenen res millor a fer
els grans esdeveniments del món tenen lloc al cervell
en aquest món existeixen només dues tragèdies. La primera consisteix a no obtenir el que es desitja, la segona és obtenir-lo
en assumptes d’importància vital l’essencial és l’estil, no la sinceritat
en general, sempre dic el que penso realment. Però avui dia això s\'ha convertit en un greu error, perquè córrec el risc de ser malentès
és increïblement monstruós que la gent digui darrere nostre coses que són absolutament vertaderes
és perquè la humanitat no sabia a on anava que va aconseguir trobar el seu camí
hem de ser modestos i recordar que els altres són inferiors a nosaltres
hi ha moltes coses que llençaríem sinó fos per la por que algú altre les pugui arreplegar
just quan els déus ens volen castigar, escolten els nostres precs
la gent es divideix en dos grups: els justos i els injustos; i són els justos que fan la divisió
les classes populars no tenien altra missió que donar bon exemple
les dones ens estimen pels nostres defectes. Si en tenim molts, ens perdonen tot, fins i tot el nostre intel·lecte
l\'educació és una cosa admirable, però de tant en tant és bo recordar que res que pagui la pena conèixer pot ser ensenyat
l\'egoisme no és viure com ens sembli, sinó voler que els altres visquin com volem
l\'home és un animal racional que sempre perd els estreps quan se li demana que actuï guiat per la raó
l\'opinió pública és un intent d\'organitzar la ignorància de la gent, i d\'elevar-la a dignitat amb la força física
mentre la guerra sigui considerada dolenta, conservarà la fascinació. Quan es consideri vulgar, perdrà la popularitat
m\'encanten els partits polítics: són els únics llocs que queden on la gent no parla de política
no sóc prou jove per a saber-ho tot
no tinc gusts difìcils. M’acontento amb el millor
només hi ha una cosa pitjor al món que fer parlar, i és no fer parlar
n\'hi ha prou amb millorar una persona per a llençar-la a perdre
oh! Per què usar grans paraules? Signifiquen tan poc
qui, sent amat, és pobre?
tot és perillós, però de no ser així, no valdria la pena viure
un ha de jugar sempre legalment... quan es tenen bones cartes
una cigarreta és l\'exemple perfecte d\'un plaer perfecte. És exquisit i et deixa insatisfet. Què més es pot demanar?