Logos Multilingual Portal

Select Language



Oscar Wilde (1854 - 1900)  

Poet and dramatist, son of Sir William Wilde, the eminent surgeon, was born in Dublin, and educated first at Trinity College, and later at Oxford.
He was one of the founders of the english esthetic movement which believed in art less as an escape from than as a sobstitute for life.
The poets of the nineties aimed to demonstrate, in their works as well as in their existence, a way of life which was identical to a way of art. Among his writings are Poems (1881), The Picture of Dorian Gray, a symbolic novel and the manifesto of english estheticism, and several plays, including Lady Windermere’s Fan, A Woman of no Importance, and The Importance of being Earnest. In his comedies, unlike his prose writings, Wilde strove to reduce the formulas of the Victorian melodrama to an ultrasophisticated stylization. But dialogues and plots showed an ideal wit and an extraordinary love of paradox capable of provoking and shocking the contemporary audience.
Later on in his brief life, he was convicted of a serious offence (Wilde was accused of homosexuality), and after his release from prison in Reading, he went abroad and died miserably in Paris at the age of 46.
From Biographical Dictionary of English Literature - the Everyman Edition of 1910


links:
 - Photographs of Oscar Wilde
 - The World-Wide Wilde Web

admiro aqueli qu’an mai que setanta ans: donon totjorn a las fremas un amor per la vida entièra
ai de gosts simples. Me soudisfo del mielh
aiceste suspens es terrible. Espère que dure
basta melhorar una persona per la gastar
es vertadièirament monstruós que la gent diga a nòstras espatlas de causas que son absoludament vertadièiras
existon doas categorias d’òmes: lhi justs e lhi ren justs. La division ven facha dai justs
las classas popolaras an pas d\'autra mission qu\'aquela de donar lo bòn exemple
las femnas nos aiman per nòstres sins. Se n\'avèm pro, nos perdonan tot, e mai nòstra intelligéncia
lo dover es çò qu\'atendem que façon lhi autri
lo secrèt de la felicitat es de se daissar véncer per las temptacions
lo trabalh es lo refugi d\'aqueli qu\'an ren de mielh da far
lu grands eveniments dau monde, an plaça dins lo cervèu
l\'educacion es qualquaren d\'admirable, totun de bòts la chaleria s\'ensovenir que ren qu\'al vale la pena d\'èsser conoissut pòl èsser ensenhat
l\'egoïsme consist ren ental viure coma nos agrada, mas ental pretendre que lhi autri viven coma agrada a nosautri
l\'es masque perqué lhi òmes sabion ren onte anavon qu\'an polgut trobar lor chamin
m\'agrada parlar. Ben de vegadas parlia ambe ieu meteis per tal de m\'escotar e soi talament intelligent que, de còps que i a, compreni pas çò que disi
normalament, diu totjorn aquò que penso verament. Mas oramai, aquò es na fauta grossiera, perqué un risca d\'èsser mal comprés
nos chal èsser modèsts e nos enavisar que lhi autri nos son enferiors
perqué adobrar nomàs? Vòlon dir talament pauc
que cau tostemps jugar leiaument... quan qu\'òm ten en sas mans d\'atots
que dens aqueste mond qu\'existeishon tan per tant duas tragèdias: la prumèra que consisteish en pas obtiéner aiçò qui s\'ahura; la segona en er\'obtiéner
qui es paure, si es aimat?
siu pas pro jove per saber tot