Logos Multilingual Portal

Select Language

a b c d e è f g h i l m n ò o p q r s t u ü v

sa fos bon da scrivar la belesa di tò òc
William Shakespeare
sa tal tegni curà al tò corp 'l è anca bon da durarat na vita
Enrique Clarasó Daudí
sa t’la fè in dal nom dal Signor o dla Patria, agh sarà gnanca la delinquensa pusè crudel che la gent l’at podrà mai perdonar
Tom Robbins
scrivar con al computer a l’è velocità e eficensa. Ma con la carta a l’è al piaser
Giuseppe Annoscia
scrivar l’è na manera da parlar sensa chi t’interonpa
Jules Renard
scrivar l’è senpar nascondar quel in manera che an qualdun al la cata
Italo Calvino
scrivar na poesia dopo Aushwitz l’è na barbarie
Theodor W. Adorno
scusèm s'av dagh dal vù, ma al fat a l'è ch'a n'av conosi mia ben
Groucho Marx
se al voto al canbies quèl i la fares fœra dla lege
Anonymous
se dò persone le ‘s vœl ben, an gh è mia an bel final
Ernest Hemingway
se fè vedar ch’a gh ì ‘d bisogn da quèl, a gh avrì gninte. Par far besi bisogna far finta d’esar sior
Alexander Dumas
se fœsom bon da esar ünì…cme al sares bel e davsin al fütur
Ernesto Che Guevara
se i gioan i gh darà pü ragion, anca l’onipotenta e misteriosa mafia la svanirà in dal gninte
Paolo Borsellino
se i om i saves ben al pericol ch’as cor a droar certe parole, i vocabolari in dle vedrine di librèr i sares invoià con na carta rosa con scrit insima: droar con manera a podres s-ciopar…
André Maurois
se i tò prinsipi da cosiensa it fa dventar trist, stà sicur chi è sbaglià
Robert Louis Stevenson
se in dal sogh dal balon a gh è violensa a l’è parchè al dì d’incò in Italia a conta sol chi vins
Arrigo Sacchi
se le la sa spiega con ‘n esenpi mì a capisi pü gninte
Ennio Flaiano
se na dona l’è vestida mal, as varda subit al so vestì. S’l’è vestida ben, as notarà la dona
Coco Chanel
se ogni roba in sla tera la füdes ragionada an sucedares gninte
Fedor Michailovich Dostoevski
se on popol al sa speta da esar libero anca s’l è ignorant, al spera in quel ch’an podrà mai sucedar
Thomas Jefferson
se par via at vò catar amicisia, dolcesa e poesia , at gh è da portartle a drè
Georges Duhamel
se uno al vol moar al mond l’è mei che prima as moa lù
Socrates
se volema che le robe le canbia, bisogna ocüpar le banche e far saltar par aria la television
Luciano Bianciardi
se ‘l Signor ‘l es mia fat la dona, ‘l avres fat gnanca ‘n fior
Victor Hugo
se ‘n bancher al salta so dla fnestra, coragh a drè , la gh è i besi
Robespierre
se ‘n òm al part con la certesa al riarà coi dübi, ma s’as contenta da cominciar con an qual dübi al rivarà, ala fin, a na qual certesa
Francis Bacon
se ‘n om ‘l è mia sipsost a conbatar par li so idee, o le so idee le val gninte , o ‘l val gninte lù
Ezra Pound
second le statistiche insima ala sanità an merican insima quatar al gh à an qual problema da testa. Proa a pensar a tri di tò mei amich. Si stà ben alora at sé ti
Rita Mae Brown
sem fat da material conpagn a quel ch 'l'intresa i insoni
William Shakespeare
sem insima a 'n treno ch'al và ai tresent a l'ora, an savema in doa as porta, ma soratut as sem acòrt ch'an gh è mia al machinista
Carlo Rubbia
sem la nostra memoria, sem cl'insonià museo da forme sgalbusade, cal muc da spèc rot
Jorge Luis Borges
sem tuti inguai dadnans a la lège, ma mia dadnans a chi gh à da farla praticar
Stanislaw Jerzy Lec
sema drè inparar a nostre spese che a roinar al nostar anbient as roinema nuantar stes
Gregory Bateson
sema quel ch’a fema finta da èsar,a lora gh ema da star pran tant atenti a quel ch’a fema finta da èsar
Kurt Vonnegut
sema quel ch’a fema par canbiar quel ch’a sema
Eduardo Galeano
sema quel ch’a fema ‘d solit
Aristotle
sema quel ch’a magnema
Ludwig Feuerbach
sema tre volte pusè sior di nostar vec, ma sema tre volte pusè content?
Tony Blair
sema tüti condanà an solitari isolamentdentar a la nostra pèl, par tüta la vita
Tennessee Williams
sema vià a giudicaras dai nostar ideai, chi àltar dale asiòn
Harold Nicolson
sensa besi e sensa tenp, la fantasia l’as dventa ‘n insoni ch’al pasa e ch’al pol mia dventar asion
Charles Baudelaire
sensa memoria l’òm an al savres gninte, e an al savres far gninte
Giacomo Leopardi
Sensa Sadam al mond al sta mei, chi sa cme al sares sensa Bush?
Anónimo
sens'atar a son mat, ma s'a nal son mìa, gnanca chi atar i dovres esar liberi
George Bernard Shaw
serca al ridicol in ogni roba e ‘t al catarè
Jules Renard
serca da saveran pusè da chi atar, s’at po, ma mia dirgal
Lord Chesterfield
sercar vol dir averagh na rason. Ma troar vol dir esar lìbar, restar vert mia averagh na rason
Hermann Hesse
serchè d’esar bon con la gent intant ch’a sì drè andar su parchè a v’la catarì anca in dal tornar sò
Wilson Mizner
si vegn par mi a la matina, a la sera i gnarà par tì
Angela Davis
sicome che al politich an al cred mai a quel ch’al dis, agh resta mal quand chi altar i gh cred
Charles De Gaulle
sicome che la vita l’è quela ch’l’è, a sa s’insonia la vendeta
Paul Gauguin
sii altruista, rispeta l’egoismo da chi atar
Stanislaw Jerzy Lec
slargaras vol dir conplicar le robe, e conplicar le robe vol dir invcir
Cyril Northcote Parkinson
sn dighi mia che la medsina la posa servir a ‘n qual òm, ma dighi ch’la va mia ben par i òm
Jean-Jacques Rousseau
sofrir sensa lamentaras l'è l’unica lesion ch'a gh ema da inparar in sta vita
Vincent Van Gogh
sol a quei chi sa gh pias inparar, ai somar agh pias insegnar
Edouard Le Berquier
sol chi an gh à mia paura da morara par la verità al la pol dir
José María Vargas Vila
sol ch’i ‘l gh à al coragio da sprofondar sensa vergogna al pœl otegnar i risultà püsè gros
Robert Francis Kennedy
sol in dle robe ch’le interesa mia ‘s pœl dar n’opinion sensa preconcet. ‘l è propia par quel che n’opinion data sensa preconcet la conta gninte
Oscar Wilde
sol l’eror al gh à ‘d bisogn dl’aiut dal goeran. La verità la stà in pe d’ par le
Thomas Jefferson
sol quand a fa bastansa scür as pœl vedar le stele
Martin Luther King
sol quand avrì taià l’ültma pianta, velenà l’ültim fiüm, pescà l’ültim pes, alora a capirì che i besi i ‘n ‘s pœl mia magnar
Cree Indian Prophecy
sol quel ch'ò pers 'l è mio par sénpar
Elisa Félix
sol se ta t’invii in sal vial dal tramont at podrè incontrar l’aurora
Mirco Stefanon
solament chi s’aspeta gninte’l è da bon lìbar
Andrew Young
solidarietà ‘n l’è mia dar, ma far quèl contra l’ingiustişia
Abbé Pierre
soltant ai do cò dla scala sociale as riconos i re
Pier Paolo Pasolini
soltant chi vins a decid quai i sia stà i fat pusè disgrasià a dna guera
Garry Wills
soltant i coragios i è bon da perdonar. An vigliach a n’al perdona mai, ‘n l’è mia in dla so natura
Laurence Sterne
Soltant i mort i ved la fin a dla guera
Plato
son an toch da tut quel ch’ò catà in sla me strada
Alfred Tennyson
son comunista, ringrasiando al Signor
Jorge Amado
son conparì ala Madona
Carmelo Bene
son mia bastansa şoan par saver tüt
Oscar Wilde
son otimista insima al futur dal pesimismo
Jean Rostand
son rivà ala conclusion che la politica l’è na facenda trop seria par esar lasada ai politich
Charles De Gaulle
son sénpar d’acordi con quei chi sa tant, basta chi parla par prim
William Congreve
son sentà in sla schena ad ‘n òm, son adrè ch’al fœghi, parchè al gh à da portaram. Intant a serchi da convinsar mi e chi àltar ch’agh ò conpasion par lü e gh dimostri la voia da faral star mei in qualsiasi manera, men che vegnaragh so dla schena
Leo Tolstoy
son stravolt dala legalisasion dl’abort parchè al pensi, conpagn tanti, la legalisasion dal copar
Pier Paolo Pasolini
son ‘n òm coi limiti dla mè genrasion. Ma ‘n ò mai dit quel ch’an volea dir anca s’an ò mia sénpar dit quel ch’avria volì dir
Enzo Biagi
sperar che ‘l mond at trata ben sol parchè at sé na braa persona l’è conpagn che ‘n tor an at taca mia sol parchè at magni mia caran
Dennis Wholey
speri da dventar mai acsita vec da dventar religios
Ingmar Bergman
sta mia sbraiar da not par dmandar chi ‘t iuta, at podresi dismisiar chi ta stà davsin
Stanislaw Jerzy Lec
sta mia seguir na strada şa segnada, l’at porta sol indoa on qualdün àltar al gh è şa sta
Alexander Graham Bell
sta mia sercar da dventar ‘n òm da suces, ma pütost da dventar ‘n òm ad valor
Albert Einstein
stà situasion incerta l'è tremenda... sperema ch'la dura
Oscar Wilde
sta vita chì l’è conpagn ‘n ospedal in dua ogni malà al vol soltant canbiar al let
Charles Baudelaire
star ad par tì, par al spirit, ‘l è conpagn al magnar par al corp
Lucius Annaeus Seneca
star da par nuantar a l’è bel ma bisogna ch’agh sia an qualcun ch’as diga che star da par nuantar l’è bel
Honoré de Balzac
stè atenti: al cadàvar da Marx al respira ancora
Nicanor Parra
ste atenti: le Autorità Sanitarie le pœl far tanto mal ala salüte
Ana López
stì mai scoltar le prime reasion, i è quasi senpar le pusè mei
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
sti mia admandaram d’esar gentile, admandem da conportaram conpagn s’al fœs
Jules Renard
sti mia dropar la parola straniera :ideai. A podema diral in dla nostra lingua: boşie!
Henrik Ibsen
sti mia fidaraf ‘d n’idea ch’la’n ‘v sia mia gnida in ment intant ch’a caminavi
Friedrich Wilhelm Nietzsche
stì mia perdar tenp a sercar ostacoi: a gh an podres anca mia sar
Franz Kafka
sto disegn al m’è gnì in ment in sinc minut, ma gh ò brigà sesant’ani par rivar a faral
Auguste Renoir
storia: cronaca al pusè dle volte falsa, da robe sucese al pusè dle volte ch’le conta gninte, capitade par colpa da re al pusè dle volte lasaron, e da soldà al pusè dle volte ignorant
Ambrose Bierce
suces 'l è averagh quel ch'as vòl. Felicità l'è voler quel ch'as gh à
Jackson H. Brown
s'adventa fedei a forsa d'infedeltà; al casìn al difend la cà
Carlo Dossi
s'as gh es da studiar tute le legi an restares tenp par inbroiàrle
Johann Wolfgang von Goethe
s'at disi la verità, t'at pò anca dismengar tut
Mark Twain
s'at ghè paùra a sta' da par té, sta mia spusarat
Anton Chekhov
s'at pias quel ch'at fé, al na sarà mai an laur
Confucio
s'at vò che nisun a tegna schis sota i pè 'n atar, fà in manera che nisun a gh abia al poter
Mikhail Bakunin
s'at vœ dventar sior con al scrivar, scrivi cle robe ch’le vegn lete da quei che quand i les i mœv i labar
Don Marquis
s'at vœ mia vedar ‘n inbecile par prima roba at gh è da ronpar al spec
François Rabelais
s’a gh es da dir da bon quel ch’a pensi, i’m metares o in galera o in manicomi. E ‘ndema a son sicur ch’la sares acsì par tuti
Roberto Bolaño
s’am iutè a capir quel ch’a son drè dirav a v’al spiegarò pusè mei
Antonio Machado
s’an at sé mia pront a veragh tort, at gnarè mai fœra con quèl d’original
Ken Robinson
s’an ta ta speti mia quel ch’a podres sücedar at al scoprirè mai, parchè ‘l è sblisios e in basòl
Heraclitus
s’as ceta quèl, as comincia a soportaral e po al dventa anca normal
Israel Zangwill
s’as metema insiem nisun as vinsarà
Simon Bolivar
s’at conosi ben l’argoment, le parole le vegn ad par lore
Marcus Porcius Cato
s’at gh è an talento dròpal, in ogni manèra, mia tegnaral dacat, ma spendal conpagn an milionari ch’al vœl andar in malora
Brendan Behan
s’at iuti uno ch’lè in ‘n inbròi, sta sicur ch’a s’an ricordarà…la prosima volta ch’as catarà in ‘n inbroi
H.V. Prochnow
s’at vò inparar, insegna
Marcus Tullius Cicero
s’at vò veragh an quadar da quel ch’a sucedarà, imaginat an scarpon ‘d sorvia a la facia ‘d ‘n om, par senpar
George Orwell
s’at vœ far ridar al Signor, contagh quel ch’at gh è intension da far
Blaise Pascal
s’av fidè da uatar stes, fè in manera che chi atar is fida da uatar
Johann Wolfgang von Goethe
s’ò scrit sta letra csì longa, ‘l è stà parchè ‘n gh ò mia vì tenp par farla curta
Blaise Pascal